Cercador
Piscina
Un relat de: Montseblanc- Compartir:
De tant en tant tanco els ulls. Quan els obro, em meravello una vegada més de les belles branques que decoren la meva visió. El vent mou les fulles i penso si no se’n desprendrà alguna i em caurà a la cara. Tremolen i el sol i l'ombra ballen sobre la meva cara empastifada de protector solar. M'agradaria dir que sento com canten les cigales, però això seria un miracle. La piscina està plena dels nens dels casals d'estiu, banyant-se per última vegada aquest curs. Els seus crits i xipollejos són ensordidors. A més, a uns tres metres de mi, se situa un grup d'adolescents, nois i noies, que han portat la seva pròpia música i que la posen al màxim per competir amb el bullici.
Tant me fa, somric, estic bé. El sol m'està cremant la pell, la noto tibant, sensible. En l'aire flota aquesta barreja d'aromes de clor, bronzejador, fang, gespa trepitjada; que m'encanta.
I en aquest moment, per sobre de tot, comença a sonar música per la megafonia, fins ara apagada, de la piscina. I tots els monitors dels casals, que estan a la vora de la piscina vigilant, i tots els nens que estan dins de l'aigua, comencen a picar de mans i a ballar. Sento que una dona gran, a l'altre costat del tronc de la "meva" morera, comenta que és un comiat especial per ser l'últim dia.
Aixeco el cap. Veig als monitors. Joves, alegres, tots ballant, independentment de si un és gros, o prim, o lleig, o guapo; sense vergonya, rient. A mi em semblen tots, nois i noies, formosos. Dansen sota el sol implacable. La música és enganxosa. Les adolescents que estaven a prop meu, se sumen al ball juntament amb els monitors. N'hi ha un que porta la veu cantant i que indica els passos.
Torno a tombar-me, tanco els ulls. I m'envaeix. La felicitat. Com aquells orgasmes que de vegades arriben inesperadament. Com la primera mossegada a una sucosa tallada de síndria, que inunda la boca i l'ànima. No hi ha ni passat ni futur, només el present, que sembla sòlid, masticable, de tan evident. No tinc res ni a ningú en ment en aquests instants. Només les sensacions. La certesa. Sóc feliç. D'estar viva, d'estar aquí, que sigui ple estiu, i de sentir-ho en tota la seva dimensió. Ni tinc edat, ni cos, ni història. Només sóc. FELIÇ.
Comentaris
-
La piscina és bona...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 18-12-2018 | Valoració: 10
Per a tots i l'aigua que la mou també.
Un relat relaxant en la piscina, que té un to molt especial.
M'ha agradat...
Una abraçada...
perla de Vellut
-
Serenitat [Ofensiu]Aleix de Ferrater | 18-10-2018 | Valoració: 10
Caram, quin relat més relaxant. Un instant senzill al costat de la piscina, una gran descripció del teu voltant. M’has transmès aquesta serenitat. Una abraçada. A l’eix
-
Bonic[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 28-08-2018 | Valoració: 10
Escena puscinera, un bon relat
-
Quina calor![Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 11-08-2018
Al final Montse, tant que paties o t'amoïnava els microbis que es poguessin escolar pels foradets o porus del cos i ja veus! la gent s'ha capbussat a la teva piscina i també relaxat al meu sensori jacuzzi. I és que la gent viu al dia, sense importar-li gaire el que els hi pot passar. Perquè a voltes de la cosa més "tonta", pots acabar malalta del tot. Totho vol provar sensacions noves. I el meu poema les ofereix de forma virtual, que vol dir segura...
-
Nirvana[Ofensiu]kefas | 11-08-2018
Una piscina pública amb la seva barreja d’olors i pudors, músiques i crits, sembla d’antuvi el lloc menys recomanable per arribar al nirvana, aquest estat suprem de felicitat que s’eleva per sobre del desig i ens acosta a les essències que intuïm divines. Però, i ho dic per experiència, es pot aconseguir. La primera vegada que tingué aquesta percepció fou quan vaig descobrir que el millor lloc per concentrar-me en els meus estudis era l’andanada d’una estació de metro de Barcelona.
Una pega, però. No sé si has fet bé en explicar aquesta teva experiència vital. Per a moltes persones és difícil d'entendre i, addicionalment és un cop baix als cursets que intenten arribar al mateix per les més ingrates vies de la meditació, submissió, humilitat i esforç de control personal.
-
un trosset de vida[Ofensiu]Josep Maria Basté Framis | 06-08-2018
La vida és un munt de trossets, que a vegades encaixen i a vegades no, és igual, però que sempre hauriem de saber mirar, de saber descobrir i també de saber gaudir... Aquest trossets de vida plena poden aparèixer de sobte, en el moment i el lloc que menys pensem, o que sembli menys poètic o transcendent.. Però no, la vida sempre es supera a ella mateixa i ens sorprèn. A qualsevol lloc i en qualsevol moment. Sí... només cal mirar.
Molt bé!
Gràcies -
Sense natura patiries molt[Ofensiu]Mena Guiga | 05-08-2018
Encara que sigui en una piscina pública, tu t'encises amb els arbres i l'olor de gespa i això és admirabilíssim. Després hi ha les descripcions dels grups socials, però em quedo amb la de les sensacions que tan bé ens contes que et fan abraçar la vida amb majúscules. Que bé!!!!!
Mena
-
Aqua.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 05-08-2018 | Valoració: 10
Quina casualitat Montseblanc, tots dos hem penjat un relat relacionat amb l'aigua. Tu en una piscina i jo en un jacuzzi. Tu damunt la teva tovallola i jo, desfent-me d'ella... Tu, envoltada de santa innocència i jo de libidinositat pura. Però al final ambdós acabem tenint un orgasme, encara que de diferent indole! Però allò que important és que ens ho vàrem passar bé, oi? En quan al teu relat he de dir-te que m'ha sorprès que en mig de tanta canalla esvalotada, hi trobessis la inspiració i el relax suficient per a escriure un relat tant profund i alhora "bell", per com descrius totes les coses que et venen a la ment o simplement passen per davant dels teus ulls. Bon estiu, Nil.
Valoració mitja: 10
l´Autor
102 Relats
1030 Comentaris
105016 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93