Piròman ( passió).

De petit ja gaudia amb el foc, contemplant-lo encisat, les pupil·les se li dilataven i el pensament se li fonia entre les flames.
D'agafar llumins a la cuina, i cremar rostolls al hort imitant l'avi, va passar a encendre foc al mig del bosc i amagat, gaudia veient la seva obra.
Els ulls se li seguien hipnotitzant mirant-lo. Amb quina facilitat s'expandia, passant d'un matoll a l'altre, canviant les tonalitats, blau, ataronjat, groc i rogenc, envoltat de fum negra, gris i blanc. El meravellava, era com un arc de Sant Martí que s'anava agegantant.
Quan arribaven els bombers, fugia, i l'endemà, hi tornava per admirar el paisatge socarrimat.
El poder del foc, era genial, res no se li resistia.
Va ser així, com varen agafar-lo.
Ja a la presó, encara gaudia robant llumins i burilles i quan ningú el veia encenia petits focs que imaginava grans i espectaculars.
Guardava les cendres dins una caixeta i cada nit l'acariciava sota el coixí, mentre somiava que ell era foc i ho cremava tot.
Fins que una nit, no se sap com, es va incendiar el seu matalàs i varen trobar-lo mig socarrat. L'agonia va ser terrible.
Se'n va sortir, però va quedar desfigurat per sempre.
Mai més va poder veure el foc.