PIRINEU

Des d'aquest emplaçament el paisatge és preciós, als meus peus es desploma una timba de vertigen que mor en un tarter; després s'obre una ampla vall rica en pastures que un remat de cavalls aprofiten per afartar-se mentre les egües renillen als poltres que, incansables, galopen per l'entorn.
A la meva dreta, per una llera pedregosa i de forta pendent, el riu agafa embranzida per llançar-se en desfermada cascada pel penya-segat, el soroll que fa l'aigua al caure i la boira que provoquen els milers d'esquitxos que espessos i diminuts voleien pel seu entorn, converteixen el salt espectacular i victoriós en un atractiu únic i sedan espectacle. La humitat de la boira, en caure, va amarant les petites inestables i verdes terrasses de l'entorn.
Mes enllà l'aigua dolça inunda part del tàlveg convertint-se en un preciós llac que agafa un to blau verdós dibuixant el tàlveg fins que així embassada es perd per darrera d'un turó.
Unes àguiles privilegiades, portades per les corrents, planegen silencioses i amb elegància per damunt de tan meravellosa grandesa.
Al fons altíssims i triangulars cims s'alcen impassibles, al estiu escassos en vegetació, i al hivern generosament coberts de neu; vessants de perillosos allaus.
En aquest temps la neu ja s'ha fos, sols en queden algunes congestes en les gleres més altes i ombrívoles, neus perpetues que esperen el proper hivern per refer amb les noves nevades l'espessor dels blancs coixins que les cobreixen.
Pics pedregosos, alts espadats escarpats i punxeguts, empinades i esmolades arestes sota un cel immens i majestuós d'atmosfera neta i blau intens sols tacat d'algun núvol blanc i espès.
Es meravellós escoltar com el silenci muntanyenc envaeix els racons més bonics i els cims i les valls pirinenques més encisadores.
Aquesta pobre i imaginaria descripció, ha pretès pintar amb paraules un paisatge grandiós que realment podríem trobar i gaudir en diversos entorns endinsats en la joia muntanyosa del nostre Pirineu.

08-06-2009
J. Lluís Cusidó i Ciuraneta