Pinzells i pinzellades

Un relat de: Jam Malson
Un any d'èxit i encara no me'n sabia avenir. Les galeries es disputaven els meus quadres i la gent pagava xifres exagerades per aconseguir-ne un. Tothom en parlava, del meu surrealisme, i tenir un Blancafort a casa ja era sinònim de prestigi. Realment, estava vivint el meu gran somni.

I llavors, un dia, el meu marxant em truca de bon matí pel mòbil i em pregunta tot nerviós si havia llegit la crítica.
—Quina crítica? —li vaig dir mig emprenyat.
—Collons, la que surt a la revista “Pinzellades”!
—Ja saps que no llegeixo crítiques, jo. Això és cosa teva.
—Marcel, aquesta no puc digerir-la per tu. Llegeix-la, collons! –em va etzibar, i va penjar tot seguit.

I tenia tota la raó el fidel del meu marxant, aquella crítica feia de mal pair.
A la revista digital “Pinzellades”, la revista puritana i sensacionalista que es nodria de tot allò que fes olor d'escàndol, hi sortia la meva fotografia malèficament coronada amb el titular “BLANCAFORT, LA GRAN ESTAFA”. I segons un tal Pere Pi, la meva gran estafa consistia en fer-me passar per un geni quan no era sinó un drogoaddicte que havia fet de la pintura el mitjà per expressar les seves delirants al·lucinacions, un fantotxe les excrecions del qual contaminaven la virtuosa noblesa de la pintura. I així, vinga línies i més línies de ferotge crítica personal.

Purità malparit! vaig cridar. Sí, era cert, feia dos anys que consumia substàncies potenciadores de la creativitat. Les prenia per estimular la inspiració. Les prenia per alliberar la imaginació, soterrada entre capes i més capes d'inconscient realitat repressiva. Però això no restava originalitat a la meva obra. La meva obra era única.

Però fins i tot en el supòsit que la meva gran estafa consistís en prendre substàncies deliberadament per tal de crear mons de fantasia visual, què pretenia el criticastre, que signés els meus quadres amb el malnom “El flipat dels pinzells”, o que deixés de pintar?

Vaig pensar que el tal Pere Pi no devia parpellejar mai, talment com un cretí dissecat.

Comentaris

  • L'alcohol i l'escriure[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-01-2020 | Valoració: 10

    Quants escriptors s'han fet famosos amb l'ajut de l'alcohol? O artistes de cine, o pintors, o músics? L'important és el que escriuen, no com ho fan. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Ai els crítics![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 17-01-2020

    Dopatge artístic? Penso que en el món de l'art no està pas prohibit, aquest crític del Pinzellades no està al cas de la normativa. Ara, sobre què és art i què no i sobre les estafes i els blufs en el món dels galeristes en podríem fer uns quants de microrelats.
    Has encetat un bon tema de discusió.
    Gràcies pels teus comentaris, Jam.

  • Montseblanc | 12-01-2020

    Entro a la Viquipèdia, buscant la paraula “ART” i em trobo aquesta primera frase: “L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel•la els sentits i les emocions”.
    Així que tant és com l’artista hagi arribat a fer la seva obra, sigui sobri o drogat. L’important és que provoqui una reacció en qui rep l’obra a través dels sentits. I, això ja és una cosa molt meva, diria que és art encara que els altres no ho apreciïn si, en produir-lo, l’artista és feliç. Jo diria que el problema principal de molts artistes és quan pretenen viure de la seva obra. Sentir, crear, comunicar... és el premi i hauria de ser l’objectiu final. Només quatre afortunats poden viure de la seva obra artística.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

247 Relats

307 Comentaris

144651 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!



SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************



PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.



1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.



I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.



Si ens volem lliures, fem-ho! #MakeAMove