Pinzellades de paisatge

...però com és que al tancar els ulls s'esborra? La imatge pot quedar nítida a la ment.
Anna

aixo i molt mes
es el que he trobat en aquest teu poema


t'he vist pel forum ultimament, i si et soc ben sincer, jo no sabia que eres autor/a de rc, pero gracies a la teva crida per la marato de tv3 d'aquest any, doncs ara m'he atrevit a llegir-te una estoneta fins que despres de llegir aquestes pinzellades he pensat de fer-te el comentari

i em sembla que he fet un bon descobriment... enhorabona ninona!!


sobre el tema de la marato, no se si ho has vist pel forum que pots triar qualsevol dels meus poemes d'aqui a rc... gracies per voler fer unes "paraules per la marato", ho trobo genial


i endavant amb el teu llarg cami d'escriure


una abraçada ben literaria

Això és el que m'ha fet pensar aquest poema. El darrer vers de cada estrofa sembla el títol del quadre definit en els versos precedents.

Amb una poesia fina, entre visual i lírica has fet un poema suau, per llegir pausadament, sobre l'anatomia femenina. Molt ben aconseguit.

I el títol és perfecte: El paisatge és el cos i les pinzellades la seva percepció.

Bon poema, ninona. M'ha agradat molt descobrir-lo.

Una abraçada!

...llunyà d'haikús en l'estructura, però amb un còmput sil·labic diferent, aquestes pinzellades em semblen les d'un impressionista. Potser un Renoir, o un Degas.
Siga com siga, arriben ben endins.
Salut i rebolica!
PS.- Gràcies per la informació "informàtica" de fa una estona. He pogut fer funcionar el fòrum d'interrelats. Gràcies també per no considerar-me "masclista" (assumpte Janer).