Pinzellada a pinzellada

que no plasma l'ànima en la seva obra, és art incomplet. Cada artista posa la seva sensibilitat en l'obra. Cada sensibilitat és diferent com ho és tota persona i el resultat es prou evident anant per les galeries d'art.
M'ha agradat la forma i el contingut, car aquests ambients són difícils de copsar plenament. Però també formen part de la vida.
Una abraçada, Montserrat
Joanalvol

tolouse
abraça naiade
per cada cop
que la pintura explota en poema


la paraula
es fa color de tu,
si de tu en sorgeix
imatge inalterable
de pura inspiracio
que convoca a tots els poetes
a gaudir del teu fer
per inspirar-nos
dins els teus quadres
mes intims literariament parlant...

i tot sense accents

els he perdut
en aquest cami
de llarga escriptura inacabable

sembla
que la primitivitat i la nuesa
es fan mes evidents
quan la rao de les coses
no ha de ser sempre la mes exacta a l'original...

i nomes l'essencia
quedara en mi
per donar gracies a tots ells


una abraçada naiade

estic en proces de renovacions poetiques internes

un dia
vaig perdre els accents a l'ordinador,
i ara
em disposo a crear noves maneres de dir

Hola Naiade.
Pinzellada a pinzellada
Fantàstic al teu poema M'ha agradat, solsament li falta musica.
Un que no deixa de llegir-te.

josep

Si que em sap greu Joan que no hagis entès les pinzellades.
No sé si t'has adonat que pertany a un repte "La Buveuse" i el poema és la meva interpretació del que crec que volia transmetre Toulouse Lautrec al pintar-lo.
Crec que en aquest cas captar una visió més engrescadora hauria estat trair l'esperit del pintor.
Salutacions

En una primera lectura, no m'agrada la càrrega negativa i frustrant....
Després he anat traient punta al llàpis del viure i conviure.
T'animo a fer pinzellades més engrescadores... si vols.

Pinzellada a pinzellada, vers darrere vers, ens descrius genialment els pensaments de Toulouse Lautrec quan, des d'un racó del bar, contempla la seva musa. Una observació atenta i acurada que li permet copsar no tan sols el físic, sinó també l'ànima.

Moltes gràcies per haver participat en aquest repte, Montserrat, va ser un plaer poder comptar amb les teves paraules.

Una abraçada molt afectuosa,

Pilar

Un bell poema escrit des del punt de vista del pintor que sembla que, no només és capaç de veure les imatges exteriors, sinó que, és capaç de copsar allò que sent i pensa la protagonista.

Cada vers és una de les pinzellades que sobre el llenç deixa anar l'artista mentre reflexiona sobre la degradació d'ells dos.

Enhorabona, Naiade!

Núria

PS: He intentat deixar la imatge del repte. Espero que em surti bé.