Pinzell en mà

una alegria multicolor, sensacions visuals, tàctils, olfatives, no ho podies expressar millor
aquest esbós

Qui pinta que?

En silenci escolto el so de la natura,

em deixo anar... pinzell en mà.


diuan que tot està en simplement
deixar-se anar...


Em fas venir ganes de pintar.


art i salut,!

l'amor es suposa.

pinzell en mà
m'agrada el títol.

La pintura, una altra art, com l'escriptura, que ens permet copsar el món que ens envolta, tot allò que es mou i ens transmet sentiment.

la inspiració per plasmar-ho tot.


oh! quant de temps sense saber de tu!
com estem?

ens veiem!
Gemma

Anhels, esbossos que cerquen copsar la bellesa intangible que ens sobrepassa. Un instant que mor i alhora en neix un altre. Transmets l'angoixa de l'artista, del pintor per plasmar el que sent amb l'eina del color i l'instrument del pinzell.
Com seria el món sense el fet artístic?, segurament més avorrit i previsible.

Sort de la literatura i de totes les arts!

:-)

en un llenç la bellesa que els ulls contemplen és admirable, però saber, a més, descriure el
sentiment d´aquell moment, és sublim.

Felicitats!

Pilar

després de llegir aquest poema m'he quedat mut, m'he sentit surar entre les ones del mar i participar en les diferents seqüències que magistralment ens vas oferint en cada vers
Una felicitació i una abraçada Naiade

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Has transmès amb els mots precisos el procés creatiu. Sempre volem superar la bellesa de la natura bé sigui amb mots o plàsticament i ens adonem que sempre quedem curts.
M'ha agradat molt el teu poema, Naiade!
Tinc la impressió que els quadres que pintes són tan preciosos com els teus poemes.
Una abraçada ben forta.
Mercè

Preciós poema en què ens descrius la creació artística com quelcom inevitable.

Felicitats pel poema!

Núria

Sento el mar, veig la sorra, i els teus pinzells amarats de color... I em captiva l'esbós que ha quedat dintre teu.

Un esbós d'abraçada.
onatge

Aquest poema, molt personal, descriu perfectament el procés que segueix l'autora quan es disposa a plasmar sobre la tela la seva vivència del paisatge, les sensacions que successivament la van envaint, tal com les onades envaeixen i amaren la sorra de la platja, i com respon el cos a l'estat d'ànim que domina la sensibilitat artística de la creadora.

Ha resultat molt i molt grat llegir-ho, ja que ha estat com contemplar-te en plena acció, però escoltant el teu sentir...
D'aquesta manera, hem compartit una experiència que fins ara era només teva i ara ja és nostra.

T'envio una abraçada de color maragda,
Unaquimera

La poesia, ho he dit més d'una vegada, em costa bastant de captar-la, pair-la, aquesta vegada, ves per on, no! La platja i jo no som amics -crec que ara i aquí no cal donar gaires explicacions.
Dit això, continuo. He entrar dins el poema, m'he passejat per la sorra, he vist el paisatge i quasi he trobar fàcil... pintar-lo.
- Joan -

I a 'embrutar' amb colors el blanc, el gris o el negre! I a deixar-nos portar per la bellesa d'uns colors, d'unes paraules.
Avant! I salut i rebolica!

pot ser trobes que és difícil de transmetre allò que has sentit, però et prometo que has dibuixat allò que jo sento quan estic d´avant del mar, en aquesta situació que descrius.
Has dibuixat amb el teu pinzell paraules suaus, sensuals, que acaronen per dintre, com acaronen les ones en la pell.

Una abraçada ben plena de sensacions