Pintura i emocions

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Pintura i emocions


Si tingués que dibuixar el paisatge de la meva vida amb quin color l’acoloriria? Aquesta era una pregunta que moltes vegades es feia l’Àngela, pintora en les seves estones d’oci. Per ella la vida és com aquell prisma que té la facultat de descompondre els colors de l’inconscient.

Havia après que no existeix un color més bonic que l’altre, doncs la vida és aquest joc de clars i obscurs, aquest gran ventall de colors d’infinits matisos que sempre ens acompanya, convertint-nos en camaleònics.

Unes vegades vestim la vida només de grisos, d’altres es vesteix de festa despertant tots aquells colors oblidats que viuen en el nostre interior i ens convertim en aquell pintor que es deixa portar pels pinzells tot cercant barreges i complicitats, plasmant el seu paisatge interior, el de la seva subjectivitat, allò que li dicta el subconscient, fugint del món palpable, mentre va omplint el llenç amb traços de més o menys intensitat, pinzellades de tota mena, llargues, curtes, rectes, corbes, ziga zagues, mentre, sense adonar-se es submergeix en un món on el temps resta aturat i és que la mateixa vida no és lineal i reaccionem de diferents maneres davant una mateixa situació, l’ Àngela ho havia experimentat moltes vegades en les seves pròpies carns.

Amb ajut dels seus pinzells deixava que les emocions fluïssin tot inventant mil-i-un colors. A voltes era com si els colors visquessin acotxats per les ombres dels records. Totes aquestes premisses les tenia tan clares que quan havia de pintar un quadre seguia sempre el mateix ritual, tancava els ulls per a despertar els colors que dormien en la seva imaginació i com per art de màgia ara cobrarien vida, tot dansant amb els pinzells deixant les petjades del seu testimoni sense que cap fos més important que l’altre.

Sovint pensava que els colors se li escapaven de les mans, indomables, donant com a resultat final obres que no imaginava però que portava ben endins. Eren els colors de la seva realitat.



Montse Cercós Farreny

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: