Pintallavis provocador

Un relat de: Lluís Pagès

Garratibats. Estupefactes. Glaçats. Així és com es van quedar els assistents a la darrera convenció anual de Dick & Lipstick quan el Dr.Titiuada Grossa, de pare japonès i mare del Vallès, i fabricant de pintallavis, va comunicar solemnement que no en desenvoluparien cap més.
Els dos equips de R+D+i havien ensopegat amb una formulació que, en aplicar-la al cul dels conills durant els tests d'al·lèrgia, provocava un sobtat estat de zel que no diferenciava el sexe. El fet que no es retornessin els pintallavis durant els primers assajos clínics, dissenyats inicialment per a guarir aftes bucals, va confirmar les sospites. Així és com es va posar al mercat una revolucionària generació de pintallavis afrodisíacs.
Una dosificació excessiva sumat a una lectura esbiaixada del prospecte del pintallavis afrodisíac per part de certs sectors socials especialment promiscus, que l'havien aplicat a zones igualment vascularitzades però de latituds massa meridionals, havia provocat alarma social. Com, per exemple, les protestes capitanejades per soferts pares de família, als quals se'ls havia exigit un excessiu rendiment conjugal que tenia poc a veure amb la roba per planxar. O com aquelles associacions de gent gran que havien hagut de canviar el tradicional ball del fanalet dels diumenges a la tarda per curses de sacs que, a l'hora que apaivagava l'energia libidinosa dels concursants, dissimulava estats corporals excitats. A més, l'empresa havia hagut de fer front a un munt d'indemnitzacions, bàsicament per operacions quirúrgiques reparadores de zones corporals qualificades pels metges de "literalment petades", que superaven amb escreix unes vendes desbocades.
Però la notícia no acabava aquí. El que el Dr.Titiuada Grossa va pronunciar a continuació tallà l'alè de tots els presents:
- I perquè no es pensin que a partir d'ara ja no hi haurà incentius per a la R+D+i, he establert un premi d'un milió d'euros per aquell projecte que es presenti el darrer al proper consell d'administració. Sí, ho han sentit bé: qui dels dos equips de recerca sigui el darrer en presentar una nova generació de pintallavis, serà el mereixedor d'aquest guardó.
Els membres de R+D+i assistents a la convenció anual van estar d'acord en que a partir d'ara R+D+i serien les inicials de ràbia, desànim i impotència. Com podien optar a aquella bestiesa de calés si, així que un equip presentés un projecte, l'altre ho faria a continuació i s'enduria el premi? I si no optaven al premi, quin futur hi havia per a una recerca sense desenvolupament ni incentius de cap mena?
El Dr. Titiuada Grossa estava exultant. S'havien acabat els caríssims assajos clínics, els desorbitants bonus per objectius, els multitudinaris sopars de cel.lebració (evidentment pagats per l'empresa), etc… Com no se li havia ocorregut abans? Ho tenia clar: el treballador perfecte no existia, però l'empresari perfecte …
Al cap d'uns mesos, la secretària del Dr. Titiuada Grossa el va trobar assegut al seu despatx amb una paràlisi facial provocada pel que tenia sobre la taula del consell d'administració: dos nous projectes de pintallavis perfectament datats. El Dr. Titiuada Grossa no podia fer-se enrere, ho havia anunciat públicament durant la darrera convenció anual: havia de concedir el premi d'un milió d'euros al darrer projecte presentat.
Com s'ho van fer els dos equips de recerca per a continuar investigant amb ganes?
Ben senzill: van bescanviar-se els projectes, és a dir, cada equip va treballar en el projecte de l'altre, però sense canviar-ne la titularitat, és clar (el Dr. Titiuada Grossa hauria detectat irregularitats que haurien posat en perill el cobrar la morterada). De manera que cada grup de recerca va fer els possibles per a tirar endavant el projecte de l'altre grup, sabedor que si el que tenien entre mans arribava primer a bon terme, guanyaven perquè el seu projecte el duia l'altre equip i s'hauria presentat l'últim.
En aquesta vida, no hi ha com les fardades provocadores dels executius envers als tècnics per despertar l'enginy més redestil·lat que sotmeti als primers en un estat de xoc sostingut després d'una pirueta mental dels segons.

Comentaris

  • gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]
    joandemataro | 22-05-2010 | Valoració: 10

    aquest relat el trobo molt original...la trama...el missatge i el final genial...demostra la teva gran intel.ligència
    et felidito
    fins aviat

    et convido a veure un curtmetratge i llegir poema que m'ha inspirat
    La papallona sense ales

    una abraçada encaixada i gràcies per les teves paraules d'ànim...

    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Lluís Pagès

161 Relats

225 Comentaris

171982 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.