Pingüins i Unicorns

Feia molta calor, malgrat ser una matinada de setembre. La Diagonal estava deserta, casi fantasmagòrica. En Dani caminava pel carril bus girant el cap cada dos minuts esperant trobar un taxi. La Martina estava cansada i no parlava. Venien caminant des de feia una bona estona. Feia dos hores que havia passat el darrer metro i no tenien ni idea d'on anar a buscar els autobusos nocturns. De totes maneres, tampoc en passava cap per allà.
- A Barcelona sempre és tardor va dir en Dani.
- Què?
- Sí, mira, està tota l'acera coberta de fulles seques.
Era veritat. Feia estona que caminaven sobre una manta de fullaraca i la Martina no se n'havia donat compte. Ella mai es donava compte d'aquestes coses.
- Escolta Dani, hem creuat mitja ciutat i encara ens queda mitja més. Jo em quedo aquí fins que passi un autobús o un taxi, va dir la Martina mentre seia en un banc i es treia les sandàlies.
En Dani es va seure al seu costat i li va passar el braç per l'espatlla. Ella es va recolzar i va somriure. Podia passar tota la nit allí, al seu costat, entre les fulles.
Al cap d'una estona, potser deu minuts, potser una hora, van veure un home que s'acostava. D'edat indefinible, silueta d'àmfora i ulleres enormes, es va acostar al banc on estaven.
- Disculpeu, heu vist un unicorn?
- No, per aquí no s'acostumen a veure. On l'has perdut? va preguntar en Dani incorporant-se al banc.
- No se m'ha perdut, se m'ha escapat.
- Ostres, això si que és una mala passada, va dir en Dani mentre la Martina es mirava un i altre astorada.
- Us fa res que em segui? Porto des de les nou de la nit buscant i estic una mica cansat.
- Si us plau, és un banc públic. Vols una cigarreta?
- No moltes gràcies.
L'home va seure al costat de la Martina, molt rígid i amb les mans entrellaçades sobre la panxa. "Sembla que estigui a l'església", va pensar ella sense sortir de la seva sorpresa. L'home va sospirar.
- Quan se't va escapar l'unicorn? Va preguntar en Dani amb la mateixa naturalitat amb la que es pregunta a quan va el quilo de tomàquets.
- Fa dos dies i si no el trobo aviat aquest hivern tindré problemes.
- Problemes? Va preguntar en Dani mort de curiositat.
- Si. A l'hivern, a casa meva, és com l'Antàrtida, va dir l'home. Durant els dies més freds obro la nevera per escalfar-me una mica. Fa uns anys vaig descobrir que la culpa era dels pingüins. Hi havia una família sencera a l'armari on guardo l'arbre de Nadal de plàstic. Per això feia tant de fred. Si la família de pingüins s'instal·lés al meu armari a l'estiu m'estalviaria l'aire condicionat però no, ells a l'estiu migraven a una altra casa. L'any passat vaig decidir canviar els pingüins per un unicorn, vaig pensar que no convertiria casa meva en un micro-clima. Quan la família de pingüins va arribar es van trobar que l'unicorn havia ocupat el seu armari i van marxar. Vaig passar un hivern fantàstic, amb prou feines vaig necessitar la calefacció. I l'estiu l'he passat tan fresc, a casa. Però l'unicorn s'ha escapat. He trucat a objectes perduts i m'han penjat el telèfon. Tampoc puc trucar a la gossera municipal per que un unicorn no hi fa res entre els gossos extraviats. I si no trobo l'unicorn la família de pingüins tornarà a instal·lar-se al meu armari...
- Jo miraria al parc, va dir en Dani. És el que més s'assembla a un prat i no sé per que imagino que als unicorns els hi agraden els prats...
- Bona idea. Moltes gràcies, va dir l'home aixecant-se. Bona nit. O bon dia.
En Dani i la Martina observaren com s'allunyava fins desaparèixer rera una cantonada.
- Dani, aquesta mania teva de parlar amb desconeguts xiflats un dia et ficarà en un embolic dels grossos, va dir la Martina ratllant l'enfado.
- Que va, no veus que era inofensiu?
- Serà que Déu els cria i ells s'ajunten, per que tots els llunàtics s'acosten a tu, va sentenciar la Martina.
- No et queixis tant i posa't les sandàlies, que són passades les sis, el metro ja deu estar obert.

Tres dies més tard la Martina va tornar a creuar la Diagonal, aquest cop amb moto. Quan va passar pel lloc on s'havia assentat amb en Dani va veure l'home de les ulleres grosses assegut molt rígid, amb les mans entrellaçades, com si estes a l'església. Un unicorn menjava gespa en el parterre que hi havia darrera.