Cercador
Pinciem
Un relat de: BonhomiaPINCIEM
La vegetativa sensació de ser un aqüífer m’allunya en la distancia pertorbadora d’un ridícul àpat. L’estranya sensació de l’escomesa em capfica i em commou a la vegada potser per Shakespeare, potser pel cel.
El vertigen que pogués tenir jo a l’enfilar la torre de Verne em fa pensar en la Torre de l’Aigua d’aquí Sabadell, cosa que em fa reflexionar.
Siguem honestos: la Torre de l’Aigua és l’edifici més “preciós” de Sabadell. Siguem justos: la millor “caixa” és la Caixa de Sabadell.
Per què van posar a la Plaça Marcet el nom del nostre Vell Alcalde? Ho ignoro. Per què l’actual Gran Senyor Tot-Poderós que tenim ara com a alcalde és com és? Doncs que li preguntin als Verds!
I de notícies... trets per aquí, trets per allà, i és que sí, som humanament humans, m’agosereixo a dir.
I que per què gaudim d’una televisió de la nostra pròpia ciutat? No l’agafo!
La txitxarel.lia, permeteu-me, prové de dalt, com es queixen els nostres vells a la televisió.
La comunitat és a les cases, als pisos,... etc., etc., etc. ( No em diguis agosaradat ).
Però tinc un pressentiment. Aquí al Sant Sagrat Hospital no em agosaradaradan publicar aquest text! Vet aquí el meu ofici esvalotat en destirotar quatre caràcters. Doncs si no ho fan ells... Hem... Doncs ja baixarà déu a agafar aquest full amablement demanat i se l’endurà cap al cel perquè en gaudeixin els àngels! Si es tractava d’humor i sàtira, no crec haver fallat en res fins al final, però la ciència és la mare de la paciència, si voleu que us sigui sincer.
Sergi Elias
- a la matinada, a la planta de psiquiatria –
Dimecres, 1 – Setembre – 2010
Parc Taulí
Sabadell
La vegetativa sensació de ser un aqüífer m’allunya en la distancia pertorbadora d’un ridícul àpat. L’estranya sensació de l’escomesa em capfica i em commou a la vegada potser per Shakespeare, potser pel cel.
El vertigen que pogués tenir jo a l’enfilar la torre de Verne em fa pensar en la Torre de l’Aigua d’aquí Sabadell, cosa que em fa reflexionar.
Siguem honestos: la Torre de l’Aigua és l’edifici més “preciós” de Sabadell. Siguem justos: la millor “caixa” és la Caixa de Sabadell.
Per què van posar a la Plaça Marcet el nom del nostre Vell Alcalde? Ho ignoro. Per què l’actual Gran Senyor Tot-Poderós que tenim ara com a alcalde és com és? Doncs que li preguntin als Verds!
I de notícies... trets per aquí, trets per allà, i és que sí, som humanament humans, m’agosereixo a dir.
I que per què gaudim d’una televisió de la nostra pròpia ciutat? No l’agafo!
La txitxarel.lia, permeteu-me, prové de dalt, com es queixen els nostres vells a la televisió.
La comunitat és a les cases, als pisos,... etc., etc., etc. ( No em diguis agosaradat ).
Però tinc un pressentiment. Aquí al Sant Sagrat Hospital no em agosaradaradan publicar aquest text! Vet aquí el meu ofici esvalotat en destirotar quatre caràcters. Doncs si no ho fan ells... Hem... Doncs ja baixarà déu a agafar aquest full amablement demanat i se l’endurà cap al cel perquè en gaudeixin els àngels! Si es tractava d’humor i sàtira, no crec haver fallat en res fins al final, però la ciència és la mare de la paciència, si voleu que us sigui sincer.
Sergi Elias
- a la matinada, a la planta de psiquiatria –
Dimecres, 1 – Setembre – 2010
Parc Taulí
Sabadell
Comentaris
-
Gràcies...[Ofensiu]Montseblanc | 22-10-2016
...una vegada més per compartir aquestes coses que portes a dins, que et surten inclús a un hospital, de nit... Em fan por els hospitals, i de vegades la nit també. Potser escriure n'és l'antídot, com fas tu. Potser no ho pots evitar de cap manera, les lletres et neixen a dins i et supuren per les puntes dels dits d'aquesta manera torturada i tendre a la vegada.
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
513886 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA