PINCIEM

PINCIEM

La vegetativa sensació d'ésser un aqüífer m'allunya en la distància perturbadora d'un ridícul àpat. L'estranya sensació de l'escomesa em capfica i em commou a la vegada potser per Shakespeare, potser pel Cel.
El vertigen que pogués tenir jo a l'enfilar la torre de Verne em fa pensar en la Torre de l'Aigüa d'aquí Sabadell, cosa que em fa reflexionar.
Siguem honestos, la Torre de l'Aigüa és l'edifici més "preciós" de Sabadell. Siguem justos: la millor caixa és la "caixa" de Sabadell.
Perquè van posar a la Plaça Marcet el nom del nostre vell alcalde? "Ho ignoro". Perquè l'actual "Gran Senyor Tot Poderós" que tenim com a alcalde és com és? Doncs que els hi preguntin "als verds"!
I de notícies... "trets per aquí", "trets per allà", i es que sí: "som humanament humans", "goso a dir".
I perquè gaudim d'una televisió de la nostra pròpia ciutat? "No l'agafo!"
La txitxarel.lïa, permeteu-me, prové de dalt, com es queixen els nostres "vells" a la televisió.
La comunitat és a les cases, als pisos,... "etc, etc, etc,...".( No em diguis agosarat ).
Però tinc un pressentiment. Aquí al "Sant Sagrat Hospital" publicar aquest "text"! Vet aquí el meu ofici esvalotat en distorsionar quatre caràcters. Doncs si no ho fan ells... Hem... Doncs ja baixarà déu a agafar aquest full amablement demanat i se l'endurà cap al cel perquè en gaudeixin els àngels! Si es tractava d'humor i sàtira, no crec haver "fallat" en res menys al final, però la ciència és la mare de la paciència, si voleu que us sigui sincer.


Sergi Elias
- a la matinada, a la planta de psiquiatria -
Dimecres, 1 de Setembre del 2.010

Parc Taulí

Sabadell