Cercador
Pinçant onades
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
La senyora Justa Robusta Fusta, dona apersonada, dona amurallada, fa a la vida una funció ben peculiar i ningú li ha dit que la fes i pocs l'han vista fent-la, però la fa, perquè jo sóc dels pocs que l'han vista fer-la.
Camina, cada dia, festiu o no, cap al mar. Surt de la seva caseta cabana feta de femtes de vaca i canyes i algun tros de suro i, acompanyada del seu conill porquí, en Feldespat i Mica, fa cap a la platja.
En un cistell porta pinces d'estendre la roba. Moltes, moltes.
S'asseu a la sorra i deixa que el mar l'esquitxi una mica, a ella i a Feldespat i Mica.
Quan ha comptat cinc-centes onades s'aixeca i va directe a l'aigua. El conill porquí es queda amagat en un forat que ha fet i de tant en tant mira què passa. És poruc, covard, petit i ho creu. I ningú li ha dit.
La dona ferruda fa un salt espectacular i engrapa una onada per la cresta i la immobilitza. Li col.loca pinces i es va traslladant penjant de l'aigua petrificada com si fos una cinta lliscaire i la va tensant amb més i més pinces.
La imatge és inaudita, insòlita.
Fa tota la costa i poc li costa, avesada com està a la feina i forta com és.
Feldespat i Mica s'ha adormit i ronca entranyablement.
El temps no ha existit.
Fins que, després d'esmorzar asseguda sobre un mocador de farcell i de llegir un relat de Pere Calders, la senyora Justa Robusta Fusta torna al mar i el desestén.
I el conill porquí es desperta.
Feina feta.
I demà serà un altre dia.
Camina, cada dia, festiu o no, cap al mar. Surt de la seva caseta cabana feta de femtes de vaca i canyes i algun tros de suro i, acompanyada del seu conill porquí, en Feldespat i Mica, fa cap a la platja.
En un cistell porta pinces d'estendre la roba. Moltes, moltes.
S'asseu a la sorra i deixa que el mar l'esquitxi una mica, a ella i a Feldespat i Mica.
Quan ha comptat cinc-centes onades s'aixeca i va directe a l'aigua. El conill porquí es queda amagat en un forat que ha fet i de tant en tant mira què passa. És poruc, covard, petit i ho creu. I ningú li ha dit.
La dona ferruda fa un salt espectacular i engrapa una onada per la cresta i la immobilitza. Li col.loca pinces i es va traslladant penjant de l'aigua petrificada com si fos una cinta lliscaire i la va tensant amb més i més pinces.
La imatge és inaudita, insòlita.
Fa tota la costa i poc li costa, avesada com està a la feina i forta com és.
Feldespat i Mica s'ha adormit i ronca entranyablement.
El temps no ha existit.
Fins que, després d'esmorzar asseguda sobre un mocador de farcell i de llegir un relat de Pere Calders, la senyora Justa Robusta Fusta torna al mar i el desestén.
I el conill porquí es desperta.
Feina feta.
I demà serà un altre dia.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436100 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com