pigall

hi ha mètrica i rima
un intent de fugida
una desubicació


per mi les claus
no existeixen
les portes tampoc
no hi ha cases

hi ha un cel immens que ens acull

estic abandonant la poesia per un temps
la deixo a les teves mans
jo vull viure-la més que no pas escriure-la

no tinc temps
ho sento

passar per alt una recomanació de la LLibre, i ara entenc per què el va recomanar.

És un poema tris, melancòlic. És cert que la tristesa ajuda molt a escriure, i la por, i la melangia, i el sentir-se vençut,... però em de ser forts, i saber superar els reptes que la vida ens posa al davant.

No sóc la persona indicada per dir-ho, jo, amb els meus alt-i-baixos, però m'agrada aconsellar que la vida és bonica. Que la mort ens arribarà a tots per igual, i no val la pena preocupar-se ni capficar-se.

A vegades les coses no són com voldriem, i llavors ens sembla que un espiral inevitable ens porta girant i girant cap a la fi ineludible. Però una relliscada no és una caiguda, diuen. I també que el mèrit no està en no caure mai, sinó en aixecar-se quan s'ha caigut.

I tu et pots aixecar. Agafa't a les lletres, que elles et donaran la força suficient. Mentre surti el Sol, mentre hi hagi nous dies, hi ha un motiu per somriure.

Em sembla que potser m'estic passant una mica. Vull donar-te ànims a mirar les coses per la vessant positiva. I podries començar creient-te que fas màgia amb les paraules, i això és molt bonic.

El poema, evidentment i no cal que ho digui, és preciós, m'ha fascinat. I potser per això t'he deixat anar aquest rotllo. Penso que la poesia sempre surt de dins i, per poc que siguim sempre té alguna cosa d'autobiogràfica. ( amb les evidents excepcions, és clar).

Continua escrivint, que fas meravelles.

Una abraçada i un barret ple d'ànims i somriures.

Salz.

P.S. De veritat que em sap greu el rotllo que he escrit, però ha sortit sol.

No puc sinó estar totalment d'acord amb el que diuen els comentaris dels companys, i sentir-me una mica malament perquè no he sabut dir-te com de bell el teu sonet m'ha semblat!
Paraules precioses!, rima meravellosa... i sentiment tant profund....

mmmm.. surant en el no-res, fujo de mi. Preciós!!!

Felicitats de tot cor!!

que parla de solituds i llibertats de vida que em sé morent , llu6na6, no és solament un forma poètica. Ja no és l'estructura, ja no és la rima, són els mots i les imatges les que basteixen el poema.

Una composició que demana amb força no em rendiré mai a l'anar fent . La lluita per voler ser, perquè el poema faci de pigall del teu camí .

Tota una afermança.

Petons.

Lavínia

PER KAMINAR MILLO

M'ha encantat. Avui no tinc temps de comentar-te. Quan pugui, torno.

Un petó,

LLIBRE

"no em rendiré mai a l'anar fent...
...surant en el no-res, fujo de mi..."
Morent però plena de vida!
Pigall del teu camí.

Sóc com sóc, però a mi aquest POEMA m'evoca la fi d'un camí, i fa dies que et llegeixo, i fa dies que em colo per les parets del teu món a través de les teves paraules , i fa dies que sento, i, potser et faig mal dient-ho, però sempre escrius amb un to nostàlgic com si la mort s'acostes a tu. Vas fent paràboles, cercles davant del fet de morir, no tinguis por, jo també moriré com tu.

Una abraçada d'aquelles tendres i que estimen.

Pau

Un sonet preciós i amb una força corprenedora.
Molt més que un conjunt de propòsits de vida, gairebé un conjur...
Una alenada valenta i lluitadora que demana viure la intensitat de cada moment amb la visió d'una nova llum.
Què aquests versos ferèstecs, vestits de dolç sonet siguin pigall del teu camí!
Ens els deixes sentir propers, desbocats i acaronadors.
Quina misteriosa barreja!

Gràcies per sascejar tantes emocions dins meu...

Petons!

dels teus versos preciosos! Sí, m'ha agradat profundament....
Les paraules flueixen sense encallar-se, els versos rimen sense forçar-los....
Ja diuen que el sonet és el millor de les formes poètiques. El Narcís Comadira diu que Gabriel Ferrater li va recomanar, després de llegir el seu primer llibre de poemes, que fes sonets, sonets i més sonets..... I el Ferrater és un dels Grans Poetes!
M'agradat molt, sí, sí, molt.
I el final
Sia aquest vers pigall del meu camí!
sona.... perfecte!
Com és que només tens 4 lectures? Ho haurem d'arreglar, aixo....
per cert, a què es deu el canvi de nom? I perquè
llu6na6? És una mena de enigma?

Bruixot