Pietat

Collons, jo mai m'apiado de res però de tant en tant tinc algun remordiment de consciència. No sé si he sigut capaç d'entendre la teva poesia, doncs l'he entesa, per d'altres relats teus, com un crit a l'ànima o al cos, que a vegades l'entenc pietós a la manera cristiana o catòlica i d'altres a la manera decidida i trencant. No sé si he endevinat la teva intenció, en tot cas a mi em sembla de la segona manera del pietisme que entenc de tu. O potser és aliè a això, el que has escrit, i ho ignoro. Ignorar crec que és un bon camí per cercar, i de la mateixa manera cercar per trobar. Filosofia barata a part, admiro la teva expressió en aquesta poesia, jo no seria capaç d'escriu-re així. I per cert, no tinc ni idea de si ho has vist, suposo que no, però he comentat en no sé quin relat ( em sembla que hi havia un comentari teu ) que tenia pendent comentar-te. Doncs bé, sigui el que sigui, aquí tens el comentari.

Ecologia i economia individual o en grups, que ens persegueix el neoliberalisme per tots cantons!

I amb això, salutacions!


Sergi

m'ha atravessat la força d'aquest poema, escrit amb un llenguatge i unes expressions riques i plenes de significat
et felicito
braçada
joande