Piano.

Sempre que puc, obro una petita gran capsa negra que tinc, plena de tecles blanques i negres, que cada una em dóna un so diferent, llavors em deixo portar, vaig movent els dits sobre les tecles, sobre totes i cada una d'elles, sense voler arribar a formar una simfonia, deixo que els dits em vagin lliscant sobre totes i cada una de les tecles, en la immensitat dels sons gairebé infinits que puc arribar a crear, en la música que estic creant, en la melodia que estic somiant. . Em sento atreta, per aquesta petita gran capsa negra, m'ha capturat, m'ha atrapat, m'ha emocionat.
Com tota una vida m'he passat dedicant-la en aquest petit gran instrument, com els anys han passat i continuo essent-hi, continuo cada tarda que puc, obrin la tapa d'aquella capseta negra que ocupa una gran part del menjador de casa, em sento al tamboret, i em perdo entre els bemolls, sostinguts, corxeres i semi corxeres, s'hem perden les mans per les tecles amb les fuses i les semifuses, em fan parar boja les alteracions, i les lligadures i llavors es quan inconscientment els dits s'esbargeixen sols per les tecles, altre cop creant, melodies infinites que mai més es repetiran.