PHI

Dos fets marcaren profundament la vida del Daniel. La primera fou la visita a Can Negre, la segona, bé, la segona l’explicarem després.
L’atzar va fer que un dissabte rúfol de juliol la família Balcells decidís visitar la masia modernista de Sant Joan Despí.
Tots gaudiren del recorregut però pel Daniel va ser una descoberta, els seus ulls contemplaren extasiats aquella façana coronada per línies ondulants, la tribuna principal amb la forma d’un sorprenent carruatge i sobretot l’orla amb 5 medallons i la inscripció: “AVIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM”. En aquell moment va decidir que consagraria la seva vida a construir edificis bells i a fe de Déu que ho aconseguiria.
Passaren els anys i els treballs del Daniel convergien en la proporció aúrea i en com aquesta divina proporció es trobava en la natura, en les creacions humanes, en la pintura, en la música. Va recórrer les piràmides de Giza, el Partenó. Va contemplar les pintures de Leonardo i el seu Vitruvi. I mentre recopilava tot el material per escriure la seva tesi doctoral, succeí el segon fet que li va tornar a canviar l’existència. La matinada del 6 d’abril de 2009 un terratrèmol va destruir la població de L´Aquila, milers de persones es quedaren sense sostre. Ell no podia restar indiferent i va ser dels primers a oferir la seva ajuda.
Va quedar-se 6 mesos auxiliant a treure runes, andròmines i records eterns de vides malbaratades i desfetes. Va comprovar la mala qualitat dels materials emprats, cases fetes sobre fonaments poc sòlids i per descomptat sense harmonia ni proporcionalitat.
Quan va tornar a casa, el nombre de Déu, la tesi i la idea de fer cases belles van perdre sentit. Fidies i Fibonacci van quedar en un racó molt llunyà i ell va tocar definitivament de peus a terra.
Ara treballa fent pisos resistents i amb molta llum i en tots ells, en tots, hi trobareu algun detall diví.

J.L.F.