peus nus

Dos peus, primer un, després l'altre, feia dies que amassaven els carrers de la ciutat, perduts tastaven el ciment de manera summament cruel. La pell nua havia quedat desgastava pel temps i per la duresa de l'asfalt. Cada pas era una lluita contra el pes de la gravetat d'unes butxaques buides d'esperança. Quedava només poder alçar la vista i mirar cap a un cel de resignació.
La inèrcia, que no perdona als qui no la segueixen, que aixafa quan ningú no la veu la punta dels dits dels qui caminen amb por.
I quan no et queda més remei que vendre't la vida per quatre duros.. sopes un glop d'aire i t'adorms en silenci sota les pàgines dels diaris embrutats de mentida.

El món no és un lloc per a uns peus descalços.