PEUS DESCALÇOS

Un relat de: celesti1462
La sala emboirada
Sacseja els vells esperits
I et veig somriure de nou.
Un antic regust de mel
S'encrosta en els llavis oberts
I t'espero..

Com sempre

Arribes arrossegant
Els peus descalços,
Allargues les mans
Amb les galtes enceses,
Beses l'aire fugaç
D'unes parpelles descolorides,
El dolor d'un sospir.

T'acostes

No goso tossir les flames
D'aquest vent feridor
Que duus darrere
Que et perssegueix
Guiant-me sempre
Pels profunds marges
Dels més humits racons
Del teu cos estremidor

I em perdo

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de celesti1462

celesti1462

217 Relats

214 Comentaris

74025 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sallent, Bages, 1962.

La dama de ferro m'assetja sense miraments. La colomassa cobreix el gel dels bassals enblanquinant-los pútridament a les vuit de cada matí. I no estem sols...

La Dama Blanca m'ofereix l'almoina dels seus secrets i s'obre, tota, per a mi. Em roba les idees i els pensaments buidant-me l'ànima cada nit. I ni tan sols gaudeixo el seu rostre... la seva boca xuclant-me l'alè....

celesti1462@gmail.com és el meu correu electrònic.

http://celesti1462.blogspot.com.es és el meu blog

@Tinocho1 si em voleu seguir a twitter..