PETXINES

Un relat de: celesti1462
PETXINES

“Les petxines blaves et fan el destí. Amb les vermelles, te’l fas tu”, diu l’oracle. De blaves en trobo a cada pas. Fan unes perles magnífiques que amb el sol es desfan de seguida.
Lluny, endevino una lluentor metàl.lica, l’estructura rovellada d’un submarí. En arribar-hi tafanejo pels ulls de bou. Milions de closques s’amunteguen a dins. M’enfilo per una escala lateral i salto dins la nau. Veig, astorat, tres esquelets humans jaient amb les barres desencaixades. Devien buscar la clau. La que, deien, obre les fonts que deixen lliures els dolls d’aigua de les muntanyes, omplint de nou les lleres i els mars. La que busco fa tant de temps. Tot això em fa pensar. Sembla que la succió provocada pel velocíssim pas del cometa Huxley vaporitzà tota l’aigua del mar. Ara tot són muntanyes de sal i vaixells escampats.

Un dels esquelets es desmanega. La calavera em mira, sorpresa. Un lleu reflex surt de la boca oberta. M’hi atanso. Una petxina vermella en rellisca deixant anar un robí gran com un ou. “Les petxines no fan robins”, penso. Duu engarsada una cadena d’or. En l’altre extrem una clau de diamant amb una etiqueta penjada: “Fonts”, hi diu amb lletra de cal.ligrafia...



Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de celesti1462

celesti1462

181 Relats

170 Comentaris

44968 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Sallent, Bages, 1962.

La dama de ferro m'assetja sense miraments. La colomassa cobreix el gel dels bassals enblanquinant-los pútridament a les vuit de cada matí. I no estem sols...

La Dama Blanca m'ofereix l'almoina dels seus secrets i s'obre, tota, per a mi. Em roba les idees i els pensaments buidant-me l'ànima cada nit. I ni tan sols gaudeixo el seu rostre... la seva boca xuclant-me l'alè....

celesti1462@gmail.com és el meu correu electrònic.

http://celesti1462.blogspot.com.es és el meu blog

@Tinocho1 si em voleu seguir a twitter..