Petroli!

Tot va succeir ara fa un mes. Jo volia enrajolar el terra del menjador de casa meva, perqué ja era vell i era tot picat pels gots i plats caiguts en moments en que havia badat veient el televisor. Vaig agafar una maceta i alguna altra eina que tenia oblidada a un racó de casa, i de les quals en aquest moment no recordo el nom. Un cop era tot apunt vaig començar a picar i a treure les rajoles d'una forma força barruera, tot s'ha de reconeixer. Però llavors, just quan era devant del televisor vaig trobar quelcom que em va sobtar. Sota d'una de les rajoles del menjador de casa meva hi havia un jaciment petrolifer. El petroli va començar a brollar rapidament i em vaig verure obligat a posar novament la rajola per tal d'evitar que s'embrutesin les cortines del menjador.
Al principi vaig sentir una gran alegria, doncs feia un any que havia pagat l'última lletra del pis. El jaciment era tot meu, doncs no tinc constancia de cap llei que prohibeixi quedar-se amb els jaciments que apareguin a una casa particular. Es més, quan a la propia casa apareix qualsevol inconvenient, com goteres o aluminosis tothom acaba acordant que aquest problema és de l'inquilí. Bé, doncs en aquest cas em vaig veure amb tot el dret de quedarme amb el petroli.
El que encara no he aconseguit entendre és el fet que el jaciment aparegués a casa meva, doncs jo visc en un segón pis. Però com tampoc no entenc un borrall de geologia em vaig veure amb tot el dret de considerar el jaciment com a meu. M'havia fet d'or, (negre és clar).
Aclaparat per l'inesperat de la noticia (doncs a mi no em pasen gaire sobint coses d'aquestes) Vaig seure al sofà i vaig començar a pensar.
De cop i volta em van començar a pasar tot un munt de coses pel cap. Ben mirat no era tan bona la idea de donar a coneixer l'existencia del jaciment. Un pou petrolifer al mig del menjador m'inpediria veure la tele asegut al sofà o fer zapping. Amb tota seguretat m'instalarien un oleoducte, amb la qual cosa hauria d'anar al lavabo amb molta cura quan m'aixequés per les nits. A sobre l'obligació d'assistir a les conferencies de l'OPEP i llegir les planes d'economia dels diaris, aquelles planes que mai llegeix ningú per lo aborrides que son. I tot aixó sense contar amb la molestia de canviar el pany de la porta per evitar que entresin els veins curiosos o fins i tot algún terrorista àrab, envejos de que jo els hi fes la competencia amb el meu pou. A més a més amb un pou corria el risc de convertirme en un tipus estrafolari com els de Dallas.
Inmediatament vaig enrajolar el terra de nou i ara el petroli només l'utilitzo per omplir encenedors i pel consum domestic en general.