Petons

Penso en els petons que mai t'he fet
Com si fos un cerimònia callada
En algún racó
De la meva habitació.

Després de parlar una mica
Amb el desig
De cremar-me al foc
D'aquesta passió
Torno a tenir por.

Tot plegat és com un engany
Dels meus somnis
Sempre presents en tu
Absent de les meves
Ànsies, absent del meu desig.

Déries que s'ofeguen
Al mar esbravat
Un altre cop
Mentre et veig passar
Tant lluny.

Si no ho saps
Si no em coneixes
Només un hola i un adéu formals
Quan ens trobem a l'escala
Mai vindràs al meu vaixell
Que espera i espera.

No et vull somniar més
et llenço fora
De la meva vida
Per sempre.
I com sempre
He fracassat de nou
En aquesta cerimònia callada.
Passió mai esgotada
Durant el temps que vaig voler
I ara tornarem com sempre
a dir-nos hola i adéu
Quan ens trobem per l'escala.