petons

Un relat de: mar - montse assens

*

petons sota els estels
i pell a frec de pell

petons,
com vols de voliaina
que llisquen cos a cos

petons sobre els llençols
i pell dins de la pell

suaus, dolços, càlids...

petons,
que ell em dóna
-i jo li dono a ell-




Comentaris

  • Aiiii[Ofensiu]
    Samfaina | 04-08-2006

    Quina enveja i quines ganes...deixes que les paraules captin la meva imaginació. Gràcies per un moment tan dolç. Un moment de records i enyorances. Bona sort i bona vida!

  • De forma sencilla[Ofensiu]
    pseudo | 01-08-2006 | Valoració: 10

    però de força infinita!!

  • petons[Ofensiu]
    SenseNom | 23-07-2006

    Davant d'aquest poema; d'uns llavis encara entumits de tant besar, només en pot sortir una paraula... preciós.