Petons de tu

Els petons que et faig em són ben dolços.

Petons que poetitzo amb la paraula del poema que t'escric;
un poema amb olor de tu i dels teus llavis ensucrats,
i de xocolata desfeta a la meva boca ardent,
i desitjós de menjar-me allò que només tu em regales,
i amb delit i joia d'estimar-te sempre més.

Els petons que fas amb la tendresa immillorable d'un amor sincer;
petons femenins,
que desperten la passió del meu sentiment infinit per tu,
i m'ensenyen el camí guiat d'un laberint al paradís de les sensacions...

que em tornen aquesta tendresa de l'amor sincer,
cap a la recerca del meu jo enamorat com sempre.

Aprenc del teu somriure que dibuixes als llavis,
i entenc el significat de tots i cadascún dels teus imprescindibles petons,
que degusto en la teva saliva plena d'aigua,
per beure'm tota la delicadesa que se'n desprèn de tu.

Estimo els teus petons.

Acaricio el teu alè amb la meva veu.

Estimo i acaricio els teus petons i el teu alè.

I és la meva veu qui vol petons de tu...

i encara més!!