Petonejant-te

Un relat de: Eriverd
Fer-te un petó, sense donar-te'l.
Apetonar-te el coll, a besades.
Donar-te el bec i endolcir-te'l
amb suaus veus humitejades.
Besotejar-te braços i esquena
menjar-te a festes, tota sencera.
Besada en mà, bes per carena
tot relliscant-te, d'orella a orella.
Allargar el bes, com si mai més
pogués plaenta repetició.
Com quan un segon resta només
abans que els llavis facin fricció.
Dibuixar un òscul, melosament,
sobre la carn teva, amorosida,
rosada i suau, que en besament
quan es contrau, crida de vida.
Traçar el desig damunt teu cos
tot escampant fogós la sort
del gust plaent i guspirós
que erici el vell del teu tresor.
Quan entre els dits, els teus cabells
fan immortal l'instant etern.
I acaronant-te a ulls closos ells,
s'atura el temps, i es fa l'hivern.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: