Petits, fràgils, ignorants i efímers.

Un relat de: Espiral
Som una nota perduda en una simfonia de pentagrames que un músic va improvitzant.
Ser tant petits és el que ens fa ser grans.

Som un pètal paracaigudista que intenta volar lluny del terra, però poc a poc s’hi va apropant.
Ser tant fràgils, ens motiva a seguir lluitant.

Som un joc de miralls que reordena les imatges reflectides, per intentar entendre el món real.
Ser tant ignorats, ens apropa al coneixement.

Som un estel que en la llunyania s’apaga, abans que la seva llum arribi a altres ulls humans.
Ser tant efímers, ens fa somiar en l’eternitat.

Comentaris

  • antítesis[Ofensiu]
    melimató | 17-01-2012 | Valoració: 10

    impressionant reflexió a base d'antítesis, i què cert!
    ànims, i endavant, et segueixo!

l´Autor

Foto de perfil de Espiral

Espiral

54 Relats

153 Comentaris

59897 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
...I al capdevall descobrim amb sorpresa
que fet i fet, l'essencial s'amaga
rere el gest repetit sense peresa
rere el somriure que ens infon coratge
i sobretot rere l'amor que es dóna
sense exigir favors ni recompenses.

Miquel Martí i Pol


¿Qué es poesía? dices mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul.
¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía... eres tú.

G. A. Bécquer


si voleu descobrir-me una mica més... http://lletresiespirals.blogspot.com.es/