Cercador
Petits enderrocs de l'ànima
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
Vora un llac de quietud colpidora,
Les cançons somien que son teves,
Que formen part de les teves hores,
Que a la teva falda dormen.
El temps és un bri de cendra
Presonera d'un cop d'aire,
Prova volàtil de l'incendi
Que ens va consumir per sempre.
Les cançons que et vaig escriure
S'incineren entre somnis,
S'ofeguen sota les aigües
D'un llac de profund desordre.
I la meva ànima s'enderroca,
De mica en mica, patidora,
Se m'esfondra entre la boira
Del plany ofegat sota la runa.
Petits enderrocs de l'ànima
Que formen túmuls d'inclemència,
Els llacs del somni s'ofeguen
Entre cançons de dol de sirena.
Comentaris
-
Rera les runes, nous fonaments![Ofensiu]BARBABLAVA | 24-12-2004 | Valoració: 10
Els teus poemes no en tenen res d'ecos, estan banyats d'una autenticitat que sembla que cada vegada que escrius ho fagis sota l'influx d'uns sentiments nous de trinca.
A més a més, m'hi sento molt identificat, sobretot quan ens parles de desamor com en aquests "enderrocs". Com un record que portem a dins i que cíclicament va actuant, corcant-nos una mica en mirar cap al passat.
De totes maneres, l'ànima sempre és un terreny edificable, i estic segur que el futur que tornaràs a construir estarà carregat de sorpreses.
Ah, per cert, gràcies a tu! -
Em transmet...[Ofensiu]Llibre | 14-12-2004
enyor, sentiment de passat, d'un temps (o d'una situació, un sentiment) que ja forma part del record.
M'ha agradat molt una de les imatges creades:
"El temps és un bri de cendra
Presonera d'un cop d'aire,
Prova volàtil de l'incendi
Que ens va consumir per sempre."
Ostres! La trobo genial! Dius què és el temps, el defineixes, per tancar la definició parlant una altra volta del temps. Perquè consumir porta, de manera implícita, la idea de temps. Molt bo!
LLIBRE
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
772614 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44