Cercador
Petites reflexions (II)
Un relat de: Anna Ramírez- Compartir:
Sento un brunzit:
és una mosca.
Fastigosa, negra, immensa.
S'acosta al llit
i calla.
És pitjor el silenci.
Em pregunto
on para? Què pretén?
Sobretot: on s'amaga?
Però al cap i a la fi
només és una pobra mosca.
Una pobra mosca perduda.
No pensa, no conspira.
només picava el vidre,
només volia sortir al carrer.
Comentaris
-
L'angoixa de les coses grans i l'aire fresc de descobrir que són petites[Ofensiu]Pols glaçada | 09-07-2010
Jo en el relat m'hi sento identificat en la metàfora, una cosa fosca ha d'esdevenir senzilla, jo ho sofreixo.
Penso que els comentaris de l'Ainhoa i en Melcior són molt encertats, l'Ainhoa per la senzillesa i en Melcior per l'optimisme. De la Unaquimera no ho he pogut entendre tot, potser perque en aquest moment tinc pressa.
Salut!
Sergi
-
Teranyina[Ofensiu]Unaquimera | 04-05-2007 | Valoració: 10
Torno a llegir-te, tal com et vaig dir, i em desplaço de les primeres reflexions a unes altres un altre cop breus, però curioses, molt ben escrites, on la descripció, la narració i la metàfora teixeixen una teranyina absolutament apropiada al tema de què es tracta... fins que la remena l'aire fresc de primavera que entra per la Finestra oberta... al carrer, a la vida!
M'encanten les coincidències...
T'envio avui una abraçada gran, càlida, blava, que només pretén fer-te uns moments de companyia,
Unaquimera
-
I si[Ofensiu]Melcior | 23-04-2007
picant els vidres ,sens unes notes musicals maravelloses, barrejada amb el fimbreix de les ales, i et lleves i fas una composició musical al piano , i si ...
Endavant! -
..les petites coses...[Ofensiu]Ainhoa | 16-04-2007
Del més quotidià també en poden sortir bonics versos. M'ha agradat molt.
l´Autor
3 Relats
17 Comentaris
3524 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Em dic Anna, sóc de Barcelona i estic en ple viatge a Itaca. Ja fa un temps que vaig sortir del port dels 20 i avanço cap als 30 amb el vent als cabells i bona companyia, però sóc una nostàlgica impeninent i no puc deixar de mirar les ones que queden enrere.Tot i que professionalment m'he dedicat a les ciències, escriure i sobretot llegir sempre havien estat les meves aficions principals. Malauradament, la primera d'elles no va sobreviure al pas del temps i poc a poc la vaig anar abandonant. Ara he descobert aquesta pàgina, i això m'ha motivat a tornar-ho intentar, així que aquí estic, novament fent de pont entre el meu jo interior i el teclat .
La segona de les aficions ha persistit amb força, i l'expresso també a través de la xarxa: http://biblosfera.blogspot.com/
Bon viatge!