Petites reflexions (II)

Un relat de: Anna Ramírez

Sento un brunzit:
és una mosca.
Fastigosa, negra, immensa.

S'acosta al llit
i calla.
És pitjor el silenci.

Em pregunto
on para? Què pretén?
Sobretot: on s'amaga?

Però al cap i a la fi
només és una pobra mosca.
Una pobra mosca perduda.

No pensa, no conspira.
només picava el vidre,
només volia sortir al carrer.

Comentaris

  • L'angoixa de les coses grans i l'aire fresc de descobrir que són petites[Ofensiu]
    Pols glaçada | 09-07-2010

    Jo en el relat m'hi sento identificat en la metàfora, una cosa fosca ha d'esdevenir senzilla, jo ho sofreixo.

    Penso que els comentaris de l'Ainhoa i en Melcior són molt encertats, l'Ainhoa per la senzillesa i en Melcior per l'optimisme. De la Unaquimera no ho he pogut entendre tot, potser perque en aquest moment tinc pressa.

    Salut!


    Sergi

  • Teranyina[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-05-2007 | Valoració: 10

    Torno a llegir-te, tal com et vaig dir, i em desplaço de les primeres reflexions a unes altres un altre cop breus, però curioses, molt ben escrites, on la descripció, la narració i la metàfora teixeixen una teranyina absolutament apropiada al tema de què es tracta... fins que la remena l'aire fresc de primavera que entra per la Finestra oberta... al carrer, a la vida!

    M'encanten les coincidències...

    T'envio avui una abraçada gran, càlida, blava, que només pretén fer-te uns moments de companyia,
    Unaquimera

  • Melcior | 23-04-2007

    picant els vidres ,sens unes notes musicals maravelloses, barrejada amb el fimbreix de les ales, i et lleves i fas una composició musical al piano , i si ...
    Endavant!

  • ..les petites coses...[Ofensiu]
    Ainhoa | 16-04-2007

    Del més quotidià també en poden sortir bonics versos. M'ha agradat molt.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Anna Ramírez

3 Relats

17 Comentaris

2873 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Em dic Anna, sóc de Barcelona i estic en ple viatge a Itaca. Ja fa un temps que vaig sortir del port dels 20 i avanço cap als 30 amb el vent als cabells i bona companyia, però sóc una nostàlgica impeninent i no puc deixar de mirar les ones que queden enrere.

Tot i que professionalment m'he dedicat a les ciències, escriure i sobretot llegir sempre havien estat les meves aficions principals. Malauradament, la primera d'elles no va sobreviure al pas del temps i poc a poc la vaig anar abandonant. Ara he descobert aquesta pàgina, i això m'ha motivat a tornar-ho intentar, així que aquí estic, novament fent de pont entre el meu jo interior i el teclat .

La segona de les aficions ha persistit amb força, i l'expresso també a través de la xarxa: http://biblosfera.blogspot.com/

Bon viatge!