Petites Cosetes

Sí. Totalment d'acord amb tu. Les petites coses són la clau de la felicitat.

Benvingut a Relats i espero llegir més coses teves tan boniques com aquest breu poema.
Bon estiu!

…de crítica constructiva. En primer lloc el títol. Qüestió de gust personal, però m'agradaria més que no haguessis fet servir el diminutiu després de "Petites", ho trobo redundant. Potser quedaria millor "Cosetes" o encara més, si vols evitar el to infantil, simplement "Petites coses", tal com ho has fet servir al darrer vers. El segon és de sintaxi, i fa referència al penúltim vers: en català caldria dir "com si esperés que tots tinguem prou temps d'admirar-lo" o potser millor "com si s'esperés perquè tots tinguem temps d'admirar-lo" que no té l'ambigüitat de la primera.

Així que Sant Vicenç és la capital oi? Suposo que Manresa deu formar part de la seva àrea metropolitana, o és un barri perifèric, i els de Terrassa vivim en una ciutat-satèl·lit ;-)
I si et vas perdre al sud d'Alemanya fa tants anys, es pot dir que estàs d'enhorabona: si t'agrada el fútbol podràs anar sovint a veure el millor equip d'Europa. I amb aquest domini de l'idioma que has aconseguit deus poder conservar la feina o fins i tot trobar-ne, cosa que aquí és més que difícil!

Celebro que hagis pogut apreciar la importància dels detalls de la vida diària. Com deia el Dr. Moon, "les coses que són veritablement valuoses ens han estat donades de franc." Amb el teu poema bilingüe ho has expressat molt bé.