Petites coses

Un relat de: Mireia Llinàs

Experimentar aquell calfred inesperat que de sobte aconsegueix fer que et moguis amb un moviment convulsiu i espasmòdic. És un moment, un segon. Després l'enyoro i desitjaria saber provocar-me'ls.

Notar un involuntari i sobtat frec amb un altre cos, i sentir-te així en contacte amb el que t'envolta. Tan sols per un moment.

L'aigua calenta recorrent la meva pell, deixant que impregni cada racó i repetint racons. Sense pressa, que vagi caient.

Observar la pluja aixoplugat i amb temps suficient per escoltar en calma el so de les gotes impactant el dur terra. I on hi ha aigua sobre aigua captar l'instant en que deixen un dibuix al caure, petita marca volàtil de la seva existència. Que si un s'ha de mullar res d'unes gotes, sinó quedar xop fugint corrents a per refugi, regalimant aigua o notant el pes de la roba ja del tot impregnada dificultant l'empresa.

Quedar-se petrificat davant el generós foc d'una xemeneia encesa, que et reviu amb la seva escalfor enmig d'un fred i gèlid hivern.

Posar els peus descalços al terra i percebre aquella frescor revitalitzadora al caminar, pas a pas.

Jugar amb la sorra fina i calenta de la platja, fent-la passar amb parsimònia i placidesa entre mig dels dits. Com si d'un colador es tractés.

L'olor dels llibres vells i desgastats pel temps. Fer passar ràpidament les seves pàgines, tantes vegades llegides i rellegides.

Embogir amb la dolçor de la magrana i la xocolata al desfer-se a la boca.

Fer petar les bombolles de plàstic. Relaxar-se i perdre el temps amb un dels sorolls més adictius que existeixen. Això quan aconsegueixes fer-te amb un tros d'aquell paper que manegen dits inquiets per prémer sense parar.

Estirar-se al llit a l'anar a dormir i notar com passa d'estar fred a sentir-se protegit per l'escalfor. Després, si es pot, viure aquell estat en el que no s'està dormit ni despert. Lleugerament inconscient, el pas de la vigília al somni. I sobretot aquella satisfacció al despertar-se durant la nit i reparar en que encara et queden hores de son per endavant. O poder fer mandres abans d'iniciar la dura jornada-

Viure un moment d'eufòria i la progressiva tornada a la normalitat després del llançament d'adrenalina per tot el cos. Aquells instants en el que encara no s'ha recuperat la calma i un no sap ben bé on està.

Un record sobtat assaltant els teus pensaments, arribat sense previ avís i que et fa viatjar en el temps, transportant-te a una època ja passada i evocant cert escenari o passatge ja viscut.

Sensacions. Reaccions. Rutines. Petites accions. Manies. Gestos a simple vista insignificants. Detalls. Totes aquelles coses que malauradament sovint acostumen a passar desapercebudes, però quan hi reparem ens fan la vida més agradable, ens reconforten i ens permet-te'n gaudir de nosaltres mateixos amb el que som i el que fem, unint-nos amb l'entorn i la realitat que ens envolta. Petits plaers que val la pena tenir en compte i saber apreciar, encara que sembli superflu o mundà. En canvi, tendim a passar-los per alt, i fins i tot a menysprear o a minvar el seu significat.

Comentaris

  • petites coses[Ofensiu]
    Bolet | 02-12-2010 | Valoració: 9

    Tinc un relat amb un títol i un contingut molt semblant al teu. Però tu l'has sapigut plasmar molt millor i la teva forma d'escriure m'encanta. M'ha agradat!

  • Totalment d'acord[Ofensiu]
    Mirieta | 01-12-2010

    Totalment d'acord. Perquè de vegades, no fa falta anar a buscar grans coses per tindre una sensació de benestar. Segurament molts dels lectors coincidiran en que a mesura que lliges el relat, te n'adones que alguna vegada, has tingut la mateixa sensació.