Petita història dels meus orígens

Un relat de: annabella pampallugues

S'ha fet la llum. No puc veure res. Sí, ara sí, però és tot borrós. Quanta claror entra per aquest forat rectangular; em cega. Mire cap a dalt, algú em parla. És la figura d'una dona, rossa, em sembla molt bonica; em mira i somriu. No puc evitar-ho i dels meus llavis naix un somriure. Que bé que se sent quan se somriu! La claror que entra, algú l'ha tapada, ara és la figura d'un home la que s'apropa a mi. M'ha acaronat la galta. Una figura semblant a la de la dona, però molt més petita i amb els cabells carabassa que s'amagava darrere del senyor ha vingut m'ha mirat i ha abraçat la dona. Semblen feliços.

Llavors la dona, que em sembla un àngel, m'ha apropat la cara al seu cor. Per la galta em regalima un suc, un poc amarg, que em plena i fa que m'entre son. Escolte música, una música dolça i melodiosa que prové de l'àngel ros. Tot just tanque els ulls la veu es va apagant fins a fer-se inaudible.

Més tard torne a obrir els meus arrugadets ulls. No veig ningú, i res no es mou. mire al terra, una cosa redona i verdosa està reptant pel sòl. Què és? Em quede mirant-la fins que desapareix pel mateix forat per on abans entrava tanta llum, ara és fosc, molt fosc. Només una tènue llum il·lumina un moble, no sé com es diu, que té a sobre un munt de teles i papers de colors.

Entra la dona de la cara d'àngel dient quelcom que no entenc, però supose què és perquè de sobte entren les altres dues figures que ans han aparegut pel forat. El lloc on hi havia les teles ja és buit, i l'home l'omple de coses que desconec, però que sembla que no van per mi, perquè ràpidament les tres figures ho fan desaparéixer. A la doneta també li regallima quelcom per la galta, igual que a mi! Però de seguida l'home li acarona galta amb una tela blanca i li ho lleva.

Aquí on jo estic fa una escalfor molt bona, com el lloc d'on vinc. Però fora els arbres (aquests arbres d'un verd fosc plens d'esferes taronja, tan cridaneres) sembla que tenen fred. I és mouen perquè quelcom els fa moure's; però no cauen, ni es trenquen, ni res.

Ha vingut la figura petita, la pèl-roja, i m'ha donat una cosa
que, mira quina casualitat, és igual a ella, però petita i un poc dura, que fa molt bona olor i que abrace perquè això sembla que faça feliç a la doneta. Em mira amb estima; i ara les altres dues persones també. Ara sé que he elegit bé, m'agraden, serà bonic viure amb ells. Sóc un nadó ben afortunat.

Comentaris

  • Pampallugues[Ofensiu]
    Màndalf | 09-11-2005

    Jo sóc molt susceptible als missatges publicitaris i he caigut de 4 (quatre) potes a l'anunci d'ahir. Així que he volgut veure que feies quan eres petita. Encara no sé si això verd que repta és un gat verd o l'aspiradora, però el relat m'ha agradat. El punt de vista del nadó és interessant; podies esprémer una mica més la idea.
    Molts dubtes tenim quan venim al món. Quan aquests s'aclareixen, es van canviat per uns altres de més grossos. Encantat de llegir-te. Tornaré un altre dia.

    Appadeunpetó

  • Quina sort![Ofensiu]
    iong txon | 29-08-2005

    Una família feliç. No puc evitar sentir una mica d'enveja. Està ben trobat, la manera de descriure les sensacions d'un nadó, el seu punt de vista de les coses: Què ens va passar pel cap el primer dia que vàrem obrir els ulls? Jo no ho recordo, però podria ser alguna cosa semblant. M'ha agradat.

l´Autor

Foto de perfil de annabella pampallugues

annabella pampallugues

33 Relats

122 Comentaris

45355 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
M'he cansat de la meua biografia.
Diré només
quatre coses de mi.
Us bastaran si sou
tan creatius com per inventar
l'esser més estrany
fet dona.

Sóc
la paradoxa de desevolupament
humà:
quan més madura més infant.

M'agrada
encantar-me mirant la làmpada
de la tauleta
de nit, i els colors que emet.

Odie
portar tacons, encara
que m'afavorisquen
les cames i li vagen a la fadilla.

Seguiré
creant versos inconnexos, fàcils i
sense rima,
que jo mateixa no entenc.





Per qualsevol cosa, albacamarasa@hotmail.com



R en Cadena

"El T. Cargol em va encadenar i jo he passat la cadena a la Laura Lara Martín, a la Salzburg i a l'Anònim"

(descobreix què és "R en Cadena")