Petita escriptora (amb ganes de créixer)

Un relat de: somnisdecolors

Com cada tarda després d'un llarg matí d'escola, m'assec al davant de l'ordinador i obro www.relatsencatala.com. Començo a veure molts relats nous i penso quants que en podré llegir avui, n'obro un rere l'altre i, es que son tan bons. Em quedo mirant a la pantalla pensativa, pensant amb el talent que tenen per escriure totes aquelles persones, i quants de comentaris que tenen tots.
Perquè serà que tenen tan talent per escriure ? i no com jo que cada dia intento un relat nou o seguir-ne un d'antic i acaba reciclat; deu ser un talen genètic el sabre escriure tan be ? o es cosa de l'aprenentatge ? o simplement es un dot que tenen algunes persones; si, pot ser si es un dot, i per molt que jo m'esforci no el tinc i punt.
Em fa tantes ganes escriure tan bé com aquesta gent que vaig trobar aquí dins, que més o menys però totes compartim aquella mateixa passió, ja sigui la d'escriure o simplement la de llegir-ne d'altres. Son tantes les ganes que tinc que decideixo no rendir-me i tornar-ho a intentar; que agafo un full en blanc poso música de'n Cesk Freixas , agafo un bolígraf e intent deixar volar la meua imaginació, encara que no sempre aconsegueixi alçar les ales i posarse a volar.
Però, així i tot jo segueixo intentant, qui sap pot ser serà una perdura de temps o pot ser amb el pas del temps haurà nascut una versió en miniatura de William Shakespeare.
Vull aconseguir compondre poemes o textos, vull compondre, vull aconseguir transmetre sentiments i sensacions a traves d'unes simples paraules; vull aconseguir emocionar, esgarrifar, vull aconseguir fer posar els pels de punta al llegir un text.
i si, em costara bastant; però es el meu somni i lluitaré per complir-lo tant com faixi falta,
perquè vull aconseguir compondre.

Comentaris

  • ET PROPOSE UN JOC[Ofensiu]
    SENENT | 21-11-2009

    Agafa unes pàgines de qualsevol llibre, pensa amb una persona, un sentiment, un record, un somni concret i rellegeix les pàgines triant paraules que l'identifiquen; després les organitzes com et semblen bé.
    Per a mi és molt gratificant; ixen coses molt interessants i curiosament diferents encara que es tracte del mateix text.
    La idea em va vindre d'una pel.lícula en la que L'actor Russell Crow, que feia d'home de poques paràules, taxava una fulla d'una revista, tot deixant sols aquelles que representaven el que sentia.
    La veritat és que em diverteixc molt fent-ho!

  • Jo també lluito per apendre[Ofensiu]
    Fada del bosc | 20-11-2009

    No puc donar-te masses consells, ja que jo mateixa no en ser gaire.
    Nomès ser que quan més visc, quan més coses veig, i més coses em passen, les paraules començes a brollar soles. Absorveix cada instant de la teva vida, observa, imagina....
    a més de llegir i escriure i escriure.....
    deixat portar per el cor.

  • Un tema que a tots ens preocupa....[Ofensiu]
    Calderer | 19-11-2009


    .....el fet d'escriure, el do d'imaginar i de crear, si es pot aprendre a escriure o bé és una facultat innata. Però tu mateixa et respons quan escrius:

    Vull aconseguir compondre poemes o textos, vull compondre, vull aconseguir transmetre sentiments i sensacions a traves d'unes simples paraules; vull aconseguir emocionar, esgarrifar, vull aconseguir fer posar els pels de punta al llegir un text.
    i si, em costara bastant; però es el meu somni i lluitaré per complir-lo tant com faixi falta,
    perquè vull aconseguir compondre.

    I a partir d'aquest desig, o potser d'aquesta necessitat que ens amara, és quan podem aprendre els trucs i l'ofici. Una feina llarga, minuciosa, exigent...però que quan hi ha la voluntat i la passió és un goig.
    He llegit algun dels teus textos i em permeto donar-te un parell de consells...llegeix molt, llegeix els grans escriptors (Rodoreda, Calders, Cabré, ....) i llegeix analitzant, molt lentament, pensant el perquè i el com escriuen els grans escriptors.

    I el segon consell: un cop tens un text escrit deixa'l uns dies i després repassa la gramàtica i, sobretot, llegeix-lo en veu alta per comprovar la puntuació.

    Lluís

l´Autor

somnisdecolors

23 Relats

37 Comentaris

23289 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Nascuda en un petita illa del mar mediterrani,
illa repleta de somnis i normalment bones intencions.
Vaig arribar aquí un bon migdia -per ser més exactes, com diu la meva mare, a l'hora en que circula l'electricitat 220 (14.20)- era un fred Gener d'un bon any 1995.
La meva infància ha estat lo millor que podia demanar, sempre envoltada de gent que m'estimava i em mimava. Les anades a cercar caragols o esclata-sangs, amb el pare i l'avi; les coques fetes amb la mare i l'àvia; i les jugades amb els germans i cosins.
L'adolescència, bé encara no l'he acabada de passar, però el camí que ja n'he recorregut no ha estat de lo més fantàstic, encara que he tingut molts bons moments i moltes bones companyies. He tingut la mala sort de comptar amb una malaltia que hem va acompanyar durant tot un any, però que vaig aconseguir superar. En realitat pot ser ha estat sort i tot, hem vaig fer forta, valenta, lluitadora, i vaig aprendre a entendre a les persones amb malalties i no només a compadir-les.
Vaig comptar amb la mort de dues persones estimades, el món s'hem desfeia a les mans, però en realitat això també m'ha ajudat a fer-me encara més forta.
Vaig aprendre que l'estimació o amor, no li pot a tot, que les relacions que tu creus perfectes poden ser perilloses. Però jo, durant aquest temps de pujades i baixades, vaig tenir la necessitat de convertir-me en una persona optimista, per tant, crec que cada baixada ens aporta un nou valor i més energia per tornar fins a dalt. No vull que us quedeu només amb les baixades... He pogut, i tinc la sort de poder gaudir d'uns amics i amigues fantàstic, elles ho son tot per jo, són qui més saben de jo i de la meva vida, del que m'agrada i el que no suporto; amb qui passo més temps i els millors moments. I ara, sempre que puc intentar xalar al màxim de l'oportunitat que hem van donar aquell 1995.