Petit

Jo i la gent,
la gent contra mi.
Gent gegant,
mesuren metres d'alçada
i jo molt inferior
i petit com un bolet.

Em sento petit,
em sento inferior;
i la gent que m'ho fa pagar.

La soledat,
la inferioritat,
patiment fet realitat
per la puta societat,
una societat competitiva:
la societat del més fort.

Qui sou?
Vosaltres també?
Apunteu-vos a la llista,
ja en sou uns quants.
Calceu-vos
i comenceu-me a trepitjar.

Ara què cal fer?
Què pots fer
contra milers de persones?
Lluito? Guanyaré?
Servirà de res?
Em rendeixo?
No cal...
faré el de sempre:
passar de tot.