Petit poema de quan em vaig enamorar

Un relat de: elisheba

Em vaig preguntar
el perquè de tu en mi.

I et vaig mirar als ulls
Quins ulls!

I llavors ho vaig tenir clar,
i em vaig dir: és la mirada.

Però mentre et mirava
em vas somriure,
Quin somriure!

I llavors ho vaig tenir clar,
i em vaig dir : és el somriure.

Però com que els meus ulls no et deixaven,
et vas acostar a mi,

i em vas mirar
amb aquell somriure,
mentre em somreies
amb aquella mirada.

I llavors ho vaig tenir clar,
i et vaig dir : t'estimo.

Comentaris

  • victoria galofré fernández | 16-12-2006 | Valoració: 10

    té un ganxo molt bonic... no em canso de llegir-lo... gràcies.
    una abraçada.
    vicky

  • Repartint somriures i mirades pel món...[Ofensiu]
    drocera | 22-10-2006 | Valoració: 9

    Està molt bé, perquè es basa només amb els ulls i el somriure, elements que realment són claus a l'hora d'enamorar o diexar-se enamorar.

    Però, ai!, que fàcil que sembla enamorar en el teu relat!

    Una abraçada!

  • Bonic[Ofensiu]
    drocera | 22-10-2006 | Valoració: 9

    Està molt bé, perquè es basa només amb els ulls i el somriure, elements que realment són claus a l'hora d'enamorar o diexar-se enamorar.

    Però, ai!, que fàcil que sembla enamorar en el teu relat!

    Una abraçada!

  • mirades i somriures[Ofensiu]
    Lèvingir | 22-10-2006

    que perduren en els temps, de tu i de mi.

    Lèvingir

  • Genial![Ofensiu]
    Arbequina | 22-10-2006 | Valoració: 10

    Aquest poema és una meravella. M'ha encantat llegir-lo.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • Potser perquè...[Ofensiu]
    Henry | 12-12-2005

    m'encanta que em mirin als ulls quan em parlen (potser per que tu tens aquesta mirada profunda), potser perquè em fixo en el somriure de la gent quan em mira, em parla, em comenta (potser per que tu l'encomanes jajajaja (4 ja's)),

    he rescatat d'entre els teus relats aquest poema tendre.

    Em pregunto que va ser d'aquell amor. Com seria un petit poema de quan et vas desenamorar?

    Una abraçada maca.

    Henry


    I llavors ho he tingut clar,
    i m'he dit: són els petits detalls.

  • clar i transparent...[Ofensiu]
    ROSASP | 02-05-2005 | Valoració: 10

    Sincer, concís, senzill, dolç i tendre...
    Aquella mirada tan especial, aquell somriure tebi i ple de vida, llum traspassant els porus de la pell, pessigolles a la panxa, sospirs que corren amb els núvols.
    L'amor que acarona el cor amb les mans més apassionades i melangioses...

    Una abraçada!

  • ...i quina raó que tens![Ofensiu]
    vermesh | 02-05-2005 | Valoració: 9

    Realment, sempre són les petites coses de cadascú, el que ens fa volar... un somriure, una mirada... amb petits moviments pots saber o no saber, agradar o no agradar...
    Una pura realitat, dita amb senzillesa.
    M'ha agradat molt!

    Endavant! petó!

  • Un deu...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 18-11-2004 | Valoració: 10

    ...per saber explicar amb aquesta claredat i senzillesa una cosa tan complicada com és saber-se enamorat d'algú i intentar buscar-ne els motius.
    Segueix així, tens molt de talent!

    Una abraçada i molta màgia!

  • preciós i... real[Ofensiu]
    Shu Hua | 18-11-2004 | Valoració: 10

    És cert, quan t'enamores, no saps ben bé per què. És el somrís, és la mirada, és... ell. T'acabo de descobrir perquè m'ha agradat el títol. Com diu el Vicenç, aquests temes sempre han estat ben tractats en aquesta web, ni quedn carrinclons ni res. I és que també passen coses bones a la vida!

    Una abraçada
    Glòria

  • En aquesta pàgina web[Ofensiu]

    podríem acordar fer un volum de poesia amb dues parts. La primera podria ser "et desitjo!" i la segona "t'estimo". El pròleg? A càrrec de la mar. La qualitat global? Simplement, pels núvols. Perquè tots els poemes que he llegit que incorporaven alguna d'aquestes expressions, al contrari d'acabar semblant-me pesats, m'han agradat moltíssim, i cada autor ha sabut donar-hi el seu toc personal o el seu personal punt de gràcia. I tu no n'ets, precisament, una excepció.
    Sembla, doncs, que el buit que se t'empassava aquell Diumenge per la tarda ple de converses sense substància i de reflexions sobre aquella sensació de mancança de quelcom, sembla que aquell buit, doncs, s'ha omplert amb el record de quan et vas enamorar. I expresses la sensació que tenim tots; és la noia (parlo de mi) ideal, perfecta, ho té tot i és simpatiquíssima. I perds el món de vista amb el seu somriure i la mirada que t'adreça i a la qual li dones tots els sentits imaginables i per imaginar.
    Mil gràcies pel teu comentari que ara mateix acabo de llegir. Una abraçada

    Vicenç

Valoració mitja: 9.56

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

elisheba

7 Relats

47 Comentaris

18656 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
ESCRIURE UN CURRÍCULUM


Què cal fer?
Cal omplir una instància,
i, a la instància, afegir-hi un currículum.

Sense tenir en compte la durada de la vida,
el currículum convindrà que sigui breu.

Cal tenir present la brevetat i la tria dels fets.
La conversió dels paisatges en adreces
i dels records volubles en dates immutables.

De tots els amors basta el de casats,
i dels fills, solament els legítims.

Importa més qui et coneix que a qui coneixes.
De viatges, només si són a l'estranger.
La pertinença "a què",
però sense dir-ne el "perquè".
Els guardons, sense explicar-ne els motius.

Escriu com si mai no haguessis
parlat amb tu mateix,
i t'haguessis vist de lluny, passant pel carrer.

Omet amb un silenci els gossos, els gats, els ocells, les antigalles entranyables, els amics i els somnis.

Compta més el preu que la vàlua
i més el títol que el contingut.
Compta més el número de la sabata
que cap on va quell a qui segueixes.
Posa-hi una foto amb l'orella descoberta.
L'important és la forma, no pas allò que sent.
I què sent?
El soroll de les màquines que esmicolen el paper.




(De l'antologia "Vista amb un gra de sorra", de Wislawa Szymborska)