Petit patetiquet paquetitet

Oh petita capricorniunicorniana,
passes a través dels meus deliris, fas un petit volteig, i sembla que els atravessis...
però llavors caus i no entén ningú, res...

(Foragitem els sentiments desconeguts...)

Ballem un petit vals desacompassat sota la font...
Després, quan tremoli de fred -patetiquet paquetitet-,
buscaré alfombra en les teves mans quietes i verges,
i trobaré a faltar la molsa,
i recordaré trobadors i trobadores i sentiré llunyanes les teves paraules no insulses però basardes,
i quan callis silenci tens WIN RAR...

Capricornia unicorniana, tan aprop i tan saturnina, tan llunyana,
a mi que em costa poc translúcidar, i en els teus ulls clucs un the wall impossible...

El jardí és pedra, la cadira nogens menys encoixinada, i ADHÚC!!!,
el mussol garrell desafina,
i és per això que entre la ralladura atrapada, i el rodeig infinit de mots inacabats i descoloke i poc afinke,
tancaré la porta abans d'anginar-me i fer llit durant més temps del que em tocaria,
petita capricorniunicorniana, que no em vull sentir més patetipaquet,
sota la llum frigida d'un llum esfèric i escèptic de jardí pedra,
al racó una petita petita i patetiqueta piloteta desinflada...