Petit miracle.

Vols fer el favor d'escriure una altre vegada? Ens manca la teva visió clara i concreta, plena de sentiments i frases encisadores quan exoliques un fet real o imaginari. Escriu o m'enfadaré.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

aquest relat és del 31-8-2007. A hores d'ara, Mario ja deu ser un petit entremeliat que omple de joia a qui l'estima.
Quina delícia llegir relats com aquest!
Encara no et visiten les musses? Enyoro els teus relats!
Un feliç, moooooolt feliç 2009!
Una abraçada.
Nonna_Carme

de tant en tant, però veig que fa temps que no hi penges rés nou... Tant de bo l'espera ens acosti cada cop més al regal d'una nova lectura.
Una abraçada

Enhorabona Mario.
Quant s'hi pugui posar dos ceros + ja serà tot un homenet.
" és un petit miracle i un veritable regal, fruit de l'amor i la perseverança".
...M'ha agradat.

dos nebodets van nèixer amb sis mesos i 900 grams escaix. La nena ara té dotze anys, i és força més alta que la tieta. El peque, en té vuit, i m'agafarà aviat.

Potser és que jo sóc un xic menuda, o ells molt grans i lluitadors?

M'hi ha fet pensar!

una abraçada!

La lluita per la vida comença aviat.
en un primer moment, no es pot decidir res,
nomes la fortalesa i el desig de viure;
volguer neixer abans d' hora,
perque sent mùsiques i paraules,
i vol coneixer aviat la vida.

i La lluita no ha fet mes que començar,
el mon que li deixem.
l'obligarà a ser fort, molt fort.

Avet

Ho deuria passar molt malament la mare d'aquest Mario, perquè el voler tenir un fill i esforçar-t'hi però no poder deu ser molt dur. Però que al final l'hagui tingut és una senyal de miracle. Et seguiré llegint :) espero que tu també. Gràcies.

Un petó d'ullsblaus1

i que sigui per molts anys!

Tothom, en un moment o altre, cau en un estat d'angoixa, d'enyorança. Si ets generosa i et mous pels altres, pensa en tu també, cal que t'aturis un moment, sigui tan sols uns minuts al dia. Aquieta't! Cerca la resposta. Car davant el brogit el silenci, davant la pressa la quietud. És una manera de renovar forces.
Cada graó és un estat de consciència. Quan s'arriba dalt del tot de la piràmide, una de nova invertida ens connecta, i comença un anar a la inversa, de la part estreta fins assolir amplament la raó d'aquest temps que en nosaltres passa, però que no ens esgota.

... en tenir el meu primer fill.
Tot és net i clar. És molt maco que hagis escrit això (d'altra banda, a mi només em surten coses plenes de mala llet, ultimament :S) molt maco i molt necessari.
Gràcies.
(Sóc en Florenci, etc. com a lector, veïna de poble :D)

Ple de tendresa. Felicitats!
Ara feia dies que no t'hi veia activitat, veig que és del mes d'agost.
M'alegra saber de tu.
Una abraçada

Gràcies per comentar el meu relat.
Seguiré llegin-te.
Un relat senzill, però dolç.

Benvingut Mario.
Ens agrada que hi siguis.

L'amor i la perseverança poden arribar a aixecar muntanyes, dia a dia, gra de sorra a gra de sorra, bri d'herba a bri... poden arribar a crear vida on semblava que no n'hi hauria, i fer-la créixer, mantenint-la assortida de tot allò material i també de tot allò invisible però que alimenta, que abriga, que protegeix igualment.
Realment, és un gran miracle el poder de l'amor i la constància!

Un relat petit, a la mida del seu protagonista, i com ell tendre però amb cos, olor, escalfor i consistència.
Un plaer, llegir-ho.

Un plaer tornar a rebre els teus comentaris.

I un plaer enviar-te una abraçada ben càlida de tardor que comença,
Unaquimera

T´he descobert gràcies al comentari que has fet d'un relat meu. A partir d'ara seguiré els teus escrits.

és un miracle

contundent i ple de coratge, com el petit i alhora gran Mario. Moltes felicitats a tots. Segur que serà un gran lluitador.
Una gran abraçada :)))))

pel nou vingut per la vostra perseverància, esperaça i amor

Aquest petit miracle que tant maravellosament descrius, és un dels molts que , a diari succeiexen i, com és lògic, ens pasan per alt.
Gràcies per recordant-se que la vida d'avui no tant sol són guerras, violència, desastres , sinó que també esta plè de tendreses i amor.
Una forta encaixada de Joan.

que només poden ser viscuts per aquells que els gaudeixen de prop. Els altres però també podem celebrar-ho a través del teu relat i del sentiment que ens has transmés. Enhorabona!
Una abraçada