Cercador
Petit bufo
Un relat de: Lois TarrancoEntre arbres i camps buits
un nen brut, famèlic i brut,
corre de pressa cap al seu palau
de pedra, enderrocs i camí.
Pols, set i fam,
son els seus inseparables companys
i mentre plorant una mare
recorre penoses diverses sendes.
Sendes de ruïna i mort,
camins de llàgrimes i penes
que fan el cor més fort
cada cop que va a veure't.
Somriu, ama, besa a aquest petit,
bufo , li crida la seva mare
i ell dins del petit gibrell
salta i juga sense tenir cap somni.
Comentaris
-
Agraiment[Ofensiu]Lois Tarranco | 27-11-2006
Moltes gracies per el teu comentari. Un petò.
-
*Sendes de ruïna i mort*[Ofensiu]Sol_ixent | 24-11-2006
En primer lloc, trobo admirable que algú no nascut a Catalunya, tingui el valor d'escriure en català, i, a més tant correctament...
El poema m'ha agradat, continuaré llegint-te!
Per cert: he penjat el relat amb què volies participar al repte a sota l'enunciat, on s'havia de penjar... espero que no t'importi!
Petons!
Sol_ixent
l´Autor
20 Relats
13 Comentaris
26922 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Em dic Marian, tinc 42 anys, m'agrada molt escriure, crec que des de que tenia 4 o 5 anys pensava ser escriptora, escara que sigui un somni. Tinc molts relats, poesia, i escrits de reflexions (com li dic jo).Aquest lloc m'agrada molt, perquè soc de Barcelona, i parlo català, però sempre he tingut problemes al escriure. Això fa que aquí estic aprenen a millorar la meva escriptura en català. Son una persona positiva, vital, somriure, i m'agrada viure la vida intensament, sentir-me viva, i viure com si fos l'últim minut de la meva vida. Espero compartir moltes coses amb tots vosaltres, i també soc una forofa de Edgar Allan Poe, Kundera, Jack London, i sobre tot de Gustave Flaubert.Crec que la vida esta plena d'il·lusions i no s'han de perdre mai. La meva il·lusió esta dintre meu, i cada dia trec una mica, només una mica pels demès. En els meus escrits tracto de treure tot lo que penso, enyoro, estimo. Això es lo mes important.
Darrera de cada lletra hi ha un sentiment, un crit, un desitjo de que alguna persona escolti les meves paraules, que les senti com jo vull que les senti, amb un amor especial, amb un tracte senzill. com la vida mateixa.
Últims relats de l'autor
- Una argentina a Barcelona
- Regla d'Aniversari -Premi -CONTE IX-
- Passió
- Un montre sota el llit
- Aquell dia vaig recordar.
- Virmu un conte per a nens
- Aquella tarda d'octubre
- Passió
- Fa vint i dos anys
- El tren de la vida
- La dona misteriosa
- Darrera la porta
- Carta de despedida d'un amor intens i prohibit
- A l'Argentina
- Petit bufo