Pètals de rosa, ell i jo.

Un relat de: evaaguilar
Espelmes. Pètals de rosa. Música. Ell i jo. Es va apropar a mi per darrera, i amb tendresa em va abraçar, després un petó al lòbul de l’orella. La meva respiració s’accelera, la seva, també. Em descorda el vestit i cau a terra sense fer ni mica de soroll, em giro, el miro als ulls i somriu. Un petó petit però dolç, un altre més llarg i cent mil més. La roba cau a terra, estem nuus un davant de l’altre. Amb un acte ràpid però controlat em llança sobre aquell llit de llençols blancs, i em recorre el cos amb petons tendres, la seva llengua baixa dels meus llavis als meus pits, dels meus pits al meu melic fins arribar a aquella part del cos, m’estremeixo. Gemego, ell també. Finalment, el que els dos esperàvem, entra dins meu, m’omple. Després d’uns gemecs i tants petons, ens deixem anar.
Els disset anys de diferencia ara no es noten, semblem dos adolescents envaïts per la passió i el desig.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: