Pessigolles d'enyor

De llauna i de cartró viu ma infantesa,
de corriols, de serres i sembrats,
viatges de falcilla i de soldats
que lluiten per llevar-se la tristesa.
***
A viure en vam aprendre a cau d’orella,
hereus de confidències i atzars;
si és bo, tothom ha de lloar l’empremta,
si no, la vida ensenya a destriar.
***
Dels cirerers recordo l’ombra encesa,
verd i robí, que enganya el bat de sol.
Pasqua és, granada: colles de jovent,
francs i florits, despentinant les messes;
temps de cireres, brases del carrell
que, d’equívoc encís, pinta les temples
del noi gallard, Antínous formós.
***
Codonys de mitja tarda, sense permís,
fan cua per tornar de la memòria;
el mestre no coneix aquesta història
que passa i que se’n va pel passadís.
Les mores en carrell dins de la pica,
raïm, maduixes —del veí—, melons
i les butxaques plenes d’ametllons.
Ningú no ho sap o ho saben una mica.
O, si de cas, tastets de flor de malva,
cireretes, lledons, rínxols de parra,
brostada d’esbarzer, joncs i barballa.