Pessigolles d'enyor

Un relat de: rautortor
De llauna i de cartró viu ma infantesa,
de corriols, de serres i sembrats,
viatges de falcilla i de soldats
que lluiten per llevar-se la tristesa.
***
A viure en vam aprendre a cau d’orella,
hereus de confidències i atzars;
si és bo, tothom ha de lloar l’empremta,
si no, la vida ensenya a destriar.
***
Dels cirerers recordo l’ombra encesa,
verd i robí, que enganya el bat de sol.
Pasqua és, granada: colles de jovent,
francs i florits, despentinant les messes;
temps de cireres, brases del carrell
que, d’equívoc encís, pinta les temples
del noi gallard, Antínous formós.
***
Codonys de mitja tarda, sense permís,
fan cua per tornar de la memòria;
el mestre no coneix aquesta història
que passa i que se’n va pel passadís.
Les mores en carrell dins de la pica,
raïm, maduixes —del veí—, melons
i les butxaques plenes d’ametllons.
Ningú no ho sap o ho saben una mica.
O, si de cas, tastets de flor de malva,
cireretes, lledons, rínxols de parra,
brostada d’esbarzer, joncs i barballa.

Comentaris

  • Tendres pessigolles[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 20-05-2018

    Tot un món recreat en un petit poema. Gràcies per compartir aquests records.

  • Quina sorpresa![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 13-09-2011 | Valoració: 10

    Fent una ullada pels últims poemes publicats, em trobo amb el teu nom i m'has deixat sorpresa. El nostre amic comú me'n havia parlat dels teus treballs i he pogut comprovar que tenia raó en totes les seves apreciacions.

    Poema d'enyor, on els petits records d'infantesa, cobren una gran importància i un relleu en la vida adulta. Molt ben portat i ben estructurat, s'aprecia el regust d'una vida de camp i de companyonia. M'ha agradat força. T'aniré llegint.

    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

129 Relats

411 Comentaris

67779 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.