Pessigolleig

el teu, Angie. He llegit alguns dels teus relats i ho continuaré fent perquè a més d'originals em semblen autèntics, frescos, obren camins a la imaginació del lector.
Felicitats i una forta abraçada!

Angie!, quina meravella!, mil sensacions s'escapen d'aquest poema, i francament, les paraules ja recullen prou intensitat i màgia per sí soles, poden sobreviure perfectament sense la imatge.

uns petons!!
manel

de tant en tant, amb els teus poemes lletra i imatge i ja no sé si la imatge val per mil paraules o els teus versos són la millor de les imatges.
Escandalosament sensual i suau. ( el final, apoteòsic)
"I ell parpalleja la seva carn i toca els seus gemecs com si fos un piano en flames"
Una abraçada

Deliciós Angie..!
tot un capdell de sensacions que encomanen un deixar-se anar sensual +

Mmmm..com et deixes ensumar amb paraules d'encanteri enginyós i de bon assaborir...
Et felicito per totes les llaminadures que encerto tastar.
Un petonas

Una de les moltes propietats de la teva literatura és la riquesa de vocabulari. A més, ets capaç de deixar-la reflectida, com fas avui, en molt poc espai de text amb amb envejable naturalitat.

ara llegeixo els comentaris de mes avall i veig que jo tho havia comentat aquest vers...
no passa res, ara tho he deixat ben clar que magrada, jajaja!

Un petonet lluent!

que es tota una novela, perque te protagonistes i argument i nus i desenllaç i coherencia interna fina al cor i tambe externa a nivell de pell... encanta aquest encis que desprenen les teves paraules!
No cal que et digui que tornaré per aqui...

Sort,
Pell

Val a dir que no tinc, per incapaç, res a dir sobres les formes, la composició, que m'agrada, com sempre.
La lectura m'ha portat a imaginar una secuéncia.
Hi he trobat, al meu entendre canvis de punt de vista.
Primer, els "plugims de lluentons" (no trobo cap més manera d'escriure la sensació que entenc expresses) davant la perspectiva d'un futur desitjat, el contacte físic.
Després, el fet, la plenitud, viscuda.
Més tard, li poses límits, etiquetant-lo, classificant-lo, posant-li nom a la música, separant-la amb notes... donant-li el nom de simfonia, de tipus de simfonia, t'imagines instruments concrets.
A la fi toques tu.
Imagines, disfrutes, converteixes a entenedor per poder recordar, comparteixes.

Amb els quatre primers versos, ja sento el pessigolleig...

No et comento gaire, però et llegeixo sovint i els teus poemes m'agraden perquè transmeten totes aquestes petites sensacions que ens fan sentir vius.

Enhorabona!

mmmmm...! Un poema "in crescendo" (no sé si s'escriu així, jaja), amb una eròtica elegant i fina (com sempre). Quan te l'acabes en vols més... jajaja! M'ha agradat molt, però sobretot l'últim tros que és gairebé per si sol un gran poema:

"l'univers cau al damunt
al ritme de músiques ignotes
que entre allegro andante i vibrato
composen una nova simfonia
- clímax per a violoncel i arpa -
partitura : la teva anatomia."

Els dos últims versos, un toc final magnífic! D'aquells que fan escapar un "mmm...guau!"

jajaja... els meus comentaris, últimament, només duen onomatopeies... ;)

Per últim, et volia agrair el teu últim comentari (que m'ha encantat, com sempre!), m'alegra molt que t'hagi agradat tant i que fins i tot l'hagis recomanat (la gent t'ha fet cas!).

Un petó ben gran, poetessa!!

M'ha agradat en la primera lectura...
en la segona, m'ha encantat...
despres de la tercera, em declaro enamorada d'aquest relat...
oooh, quines imatges provoca!

Sort,
Pell

musicals, vaja...per l'ànima i el cor. Preciós.
1petó. ESPIRAL.