PESSIGA LA NOSTÀLGIA

Un relat de: aurora marco arbonés
PESSIGA LA NOSTÀLGIA


Rere el vel espès de boira,
la cavalcada reial,
tot de llums i lluentons,
esbatana ulls d’infants,
meravellats pel misteri
d’uns sobirans orientals
que van oferint prodigis.
I als adults, nens d’altres temps,
ens pessiga la nostàlgia
d’haver extraviat la il•lusió.

Comentaris

  • La teva sàvia ploma[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 11-02-2017

    fa que un fet esfereidor esdevingui poesia.
    Una abraçada, Aurora.

  • Despiste[Ofensiu]
    tapisser | 20-01-2017 | Valoració: 10

    Huy m'ho havia deixat

  • No hi ha dret!![Ofensiu]
    tapisser | 20-01-2017

    No hi ha dret!!


    Jo encara tenia aquesta fe ( com en diem a terres Ripolleses)
    Ara m'has fotut les il·lusions a "Can Pistrac"
    "No te lo perdonaré nunca" Aurora.

    Moltes gràcies per als teus comentaris que ja espero a cada conte que faig.
    Estic segur, que la capa de Rei de L'orient que portes, és per amagar el regal de persona que ets.
    Gràcies de tot.

  • Minyonia[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 07-01-2017 | Valoració: 10


    La nostra cavalcada de Reis, pels anys que ja tenim, fa ple d'anys que va passar tot enduent-se la nostra edat de la minyonia i la plenitud de la joventut dels nostres pares que en la majoria de nosaltres ja no es troben en aquest planell terrenal, però si dins el nostre cor de forma perpetua. Aquest poema teu ha obert el bagul dels records, les emocions i la il·lusió de l'ésser que habita dins nostre .

  • POBLET | 06-01-2017 | Valoració: 10

    amb 85 Aanys fets, encara he remenat un munt de capses i paquets buscant el regal del AVI i l'he trobat. Màgia dels fills, i de a vida....
    Un gran any, Aurora. I una abraçada

    JOSEP MARIA.

  • Tens raó[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-01-2017 | Valoració: 10

    Tens raó Aurora. Ara mateix sortiré al carrer a veure la cavalcada de Reis, aquí a Ribes de Freser. Em fa molta il·lusió i tinc 57 anys. Nostàlgia? Una forta abraçada.

    Aleix

  • Vull creure[Ofensiu]
    Montseblanc | 03-01-2017 | Valoració: 10

    que els nens que vam ser continuen vivint dins nostre i que encara sobreviuen en nosaltres algunes de les il·lusions de llavors, no totes, perquè la vida es cobra el seu peatge però, com vaig llegir en un poema de l'Israel, potser podem gaudir de les il·lusions dels altres i fer-les nostres...
    De nou un poema preciós i que toca a dins...

  • Il·lusió[Ofensiu]
    Somiadora sense somnis | 03-01-2017 | Valoració: 10

    Molt bonic, quan érem petits la il·lusió era gairebé palpable durant la màgica nit de Reis.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

188 Relats

1672 Comentaris

149285 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.