Pessebre vivent

Pessebre vivent

L'allau de grèvol i vesc fa boscatge
del refugi per on s'escola el vent.
Passos en silenci sobre la neu,
gebre a la cara que congela el plor.
La tendresa bressa els infants perduts
que la foscor de la nit de nadal
aixopluga dins un pessebre vivent.
El son venç l'ànima i el pensament
i el somni és record d'un temps passat,
d'un més enllà on ja no podran viure,
i d'una llar d'enyor i melangia.
Ara, la incertesa del seu futur
és tan sols, un bleix de molsa que guarneix
les etapes feixugues del camí.
Ens cobreix el mateix sostre d'estels,
car a nosaltres no ens mancaran menges.
Ens entaulem.    

De nou, Nadal.

Ferran i Montse