PESSEBRE VIVENT

Un relat de: Jacques Fiston
EL PESSEBRE VIVENT

Nit de Nadal.
Mentre la família Gratacòs dormia profundament després d’una ingesta descomunal de torrons i cava, les petites figures del pessebre van començar a bellugar-se i va començar una veritable revolució.
El caganer, fart d’ensenyar el cul nit i dia a tothom que passava per allí, es va erigir en líder d’una revolta a la que ràpidament s’hi van afegir els pastors de l’anunciata. Aquests estaven fins el gorro que cada cop que apareixia l’àngel anunciador els espantés el ramat.
- Després estem tota la nit buscant els xais!
- I quan ja els tenim tots junts i ens estirem una estona, apa! Tornem-hi! Un altre cop surt aquell paio amb plomes.
De camí cap a la cova, on havien decidit centrar la protesta per tal d’arribar a les instàncies més altes, diversos figurants se’ls van ajuntar.
- Ja estem tips d’aquesta feina. Només uns dies a l’any i mal pagada.
- Volem contractes indefinits – va cridar l’aiguadera.
- I l’alta de la seguretat social – afegí el llenyataire.
Quan van arribar a la cova van muntar un campament d’indignats.
La Mare de Déu estava empipada.
- Josep! No els penses dir res a tota aquesta gentada? Que no veus que despertaran al nen i ho deixaran tot fet un fàstic!
- Tranquil•la dona. No fan mal a ningú. Semblen bona gent.
L’àngel anunciador es va solidaritzar amb els indignats. Deia que ja n’estava fins al capdamunt de passar-se el dia penjat d’un fil i que les condicions aborals que els de dalt li imposaven, deixaven molt que desitjar.
El pescador va arribar tard perquè havia hagut de fer una formació sobre riscos laborals
- Ja veus. Ara m’han d’explicar com he de posar l’ham. Després de trenta anys de professió!
El moment de màxima tensió es va produir amb l’arribada dels reis mags.
Els acampats van impedir durant una bona estona que poguessin accedir a la cova amb crits de “Visca la república!”. Fins i tot al rei Melcior li van intentar prendre la corona. Per sort la cosa no va anar més enllà i no van haver d’intervenir els soldats romans.
L’endemà quan la família Gratacòs es va llevar, van veure les figures de pessebre fora de lloc i desordenades.
- Deu d’haver estat el gat. No és la primera vegada que de nit s’enfila fins aquí i juga amb les figures.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte ja s'ha acabat.

BONES FESTES!

JACQUES FISTON

Comentaris

  • Viu i reivindicatiu[Ofensiu]
    magalo | 28-12-2011

    M'ho he passat molt bé llegint aquest relat tan ocurrent. Enhorabona per aquest pessebre vivent. Aquest si que és viu i reivindicatiu i no com els que hem conegut, en els que els figurants no expressen gairebé res.

    Bones festes i bon any nou
    petonassos des de Terrassa
    Marta

  • bo,bo,bo,...[Ofensiu]
    free sound | 28-12-2011 | Valoració: 10

    molt bo!!!
    Felicitats pel teu relat.
    Impressionant!!!
    Bonica paròdia.
    Feliç any nou!!!... i a seguir cantant,
    i si cal desconcertant!!

  • molt divertit [Ofensiu]
    bloodymaruja | 26-12-2011 | Valoració: 10

    Enginyós i molt actual. M'ha agradat molt.

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 23-12-2011 | Valoració: 10

    el text en un arxiu amb format word annex a l'email adreçat a tribuna@guimera.info

    El teu relat formarà part del NADAL DE CONTE d'aquest 2.011

    Gràcies

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: