pesimisme social o realisme punyent ?

Nomès expresar una ideia que no em deixa en pau. No soc capaç d'aguantar estoicament sense llençar un parell de renecs quant al noticiari televisiu surt la tanca de Melilla, un vaixell enfonsat a les costes d'Itàlia amb cossos fllotant al seu voltant i l'ùltima malifeta del primer mòn: el no auxili a uns emigrants a una platja canaria perque algù ha dit que tenien l'èbola, Els ha recollit el camiò de deixalles de la ciutat.
El silenci que es respira, la connivencia amb els dirigents polítics, la deixadesa dels mateixos ciutadans fa que la sang s'em remogui i em consideri un disident d'un mòn ric que tanca els ulls devant els pobres i desvalguts, voldria camviar això però estic allunyat de les platges andaluses, de les platges canaries, potser fora una soluciò anar al Pas de Calais, on dos mil emigrants malviuen tot esperant travesar cap a Anglaterra i on una asociació els hi porta un plat de menjar calent diari.
Fa un grapat d'anys que em trencat els equilibris d'un planeta prou delicat , tot i així ningù es mou. El relativisme moral en el que vivim es com un somnífer que ens embolcalla i mentres el govern dona ajuts per resintonitzar les cadenes televisives tambè posa fulles afilades que tallen els tendons a qui vol entrar al territori propi d'un món feliç , on la majoria estem monitoritzats, dirigits. Sols em queda udolar, com el llop, udols de dolor es clar.