Perspectiva

Un relat de: AssociacioRelataires
Perspectiva


Pintura, repeteix la veu metàl·lica de l’ordinador. L’alumne tossudament enllaça dibuix i paraula, o a la inversa.
Ell voldria dibuixar un rostre de futur en els seus alumnes. Plantar el cavallet de la vida i traçar camins ben amples. Quan una mà invisible li prem el tub de l’esperança, no en surt quasi bé res. Els grisos van ocupant la seva gamma de colors, i això el neguiteja.
Com n’és de limitat el seu esforç en dibuixar perfils de normalitat. La perspectiva se li escurça i els horitzons s’enfosqueixen. Cada jornada es posa el davantal de la feina. S’exposa a les taques del cansament i a la no acceptació que pateixen els seus alumnes. Ell hi barreja esforç i dedicació amb pinzellades de neguit i algun desesper, que oculta sàviament. Són els “seus nens” els qui desperten en ell una generositat que no té preu.
Davant del llenç de cada jornada es considera un cocreador, tot i les caigudes. Moltes escenes de la seva quotidianitat podrien penjar de les millors pinacoteques del món. Quadres que mostren: esforç, complicitat, treball, errors. L’aula és una finestra amb els vidres tacats, oberta al món. En aquest estudi no hi ha models estàtics, ni cossos despullats. La única posa vàlida és arremangar-se i empastifar-se el cor i les mans. Apunts al natural, sense reserves. Aquí no cal mesurar cap perspectiva o distància.
Avui diumenge, aconseguir l’efecte de l’escuma li resulta ben complicat. S’afanya abans el sol no cremi massa i els passejants l’incomodin. Apunta amb el pinzell a la tela, tot just esbossada. Els segons crucials abans de ferir la blancor. El paisatge que té al davant se li resisteix. La tensió entre l’ull que contempla i la imatge que es projecta dins. El salt mortal del color viu a la taca en un llenç. Els segons crucials abans d’obrir cada dia la porta de l’aula. No pot ferir ningú. Ha de deixar que li orientin la mà, abans que ningú demani resultats acolorits.




Escrit per:
Tancat

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: