Persones

És estranya la necessitat que m'invaeix massa sovint a escriure. Ho necessito . És el millor mètode que ser per expressar tot allò que tinc passejant-se per l'interior del meu cervell. Idees, emocions, il·lusions, decepcions, melancolies, records, inquietuds, massa dubtes,..un munt de coses que sembla increïble que puguin estar disperses i barrejades en un òrgan físic però connectat al conscient, a la persona que creiem que som.
Persona. Gran concepte. Matèria, no matèria, físic, esperit, combinacions,.. un concepte complicat en la seva essència. Som més que un cos que un físic, nosaltres no ens veiem quasi mai, la nostra cara, les expressions, els ulls, els llavis, el somriures, els plors, el nostre aspecte en general. Ens identifiquen pel que pensem, pel que fem, el que opinem, el que somiem... Són visions des d'angles diferents d'una mateixa persona: l'exterior i l'interior.
Crec que el llenguatge de les paraules és universal, encara que ho són més les mirades, sense dir res, una mirada, pot tenir milers de reaccions e interpretacions, i sovint una mirada diu més que mil paraules. Al que em refereixo al parlar del llenguatge de les paraules és a l'art d'escriure, de desfogar-se a partir del codi que s'ha creat perquè ens entenguem. Mil maneres de gaudir de les lletres per combinar-les i escriure i expressar-nos a partir de poemes, novel·les, relats, cançons, que són el resultat de la conjugació de lletres fetes per una persona a partir del que és, pensa i sent.
Tornem a les persones, obres d'art també. Una composició complicadíssima massa perfecte, pel que fa a la seva estructura com a ésser viu.
Sempre m'he preguntat des de ben petita què fem o per què estem a la Terra els éssers humans. Segons l'edat la resposta o l'opinió ha variat. Actualment penso que ha d'haver una raó, som els únics animals dotats de l'intel·ligència més avançada, som conscients de nosaltres mateixos (tenim el concepte de jo), dels altres, podem pensar internament, sentim emocions, preocupacions, és a dir, estem a un nivell superior respecte a aquesta posició.
Hi penso, si som els més " intel·ligents" per què encara hi ha humans que no es respecten? És la regla bàsica, segons el meu parer perquè tothom visqui, pensi, s'expressi, s'enamori.. on vulgui o de qui vulgui. Em fa mal com a persona veure que no es respecten els drets dels altres, de que s'ignori, s'exploti, es rebutgin a iguals, una roda que com a persones hem d'aturar.
Demano que la humanitat no s'acabi per la inconsciència de les persones, aquelles que tenen el poder de crear màgia i amor amb tan sols una mirada.