Persones especials....

Dedicat al Joan Carles i l'Imma... amb tota la meva estimació.

Amollides les paraules
surten del seu endins.
Contingudes, assuavides,
suren en càlids corrents
i arriben tan ensucrades
que s'escolen pels sentits
traspunxant sense ferir.

Fins i tot, metgen ferides
de tants sorolls sense pauses,
de l'agressió de les presses,
de tants monòlegs buits
que parlen sense escoltar...

Braços i mans l'acompanyen
esperonant el missatge,
mentre els seus ulls espurnegen
i enlluernen el moment...

És així, és una amic
i amb la companya al costat,
són dos cors i un sol batec
que a mi em dóna conhort.