Personatges que em deixen una sensació estranya..

Visc inquiet, he posat els ulls sobre tantes víctimes que ja no sé on aturar la mirada. Els ulls em tremolen igual, que les mans quan es claven dins els seus pits. Però no hi puc fer més, un cop m'han vist la mirada; aquesta mirada tan gris que tinc. Camino amb la vista posada al terra, però a vegades, sense voler, els meus ulls es creuen amb els d'algú altre. I veig com es sobresalta i m'observa amb horror. Llavors no ho puc evitar, ho haig de fer, el segueixo fins que estem els dos sols, per explicar-li que no li vull fer cap mal, però em continua mirant als ulls i no li desapareix aquell maleït espant de la cara, i no ho puc suportar, les mans em tremolen mentre trec la navalla, l'altre primer mira la navalla, i després els meus ulls, i les faccions se li desencaixen per la por, no vull fer-li por, vull deixar de fer-li por, i li clavo la navalla ben endins per fer-li marxar l'espant del rostre.


*******


M'agrada caminar descalça pel terra. Sentir els vidres que se'm claven sota els peus i anar deixant un rastre, com en aquells contes de quan era petita, somiant en algun príncep que segueix el rastre i em vé a salvar. I com més vidres se'm claven, més dolor sento sota els peus, fins que el mal és tan intens que sembla que ja no tingui peus, i camino sobre l'aire, com s'hi volés, i crec estar volant, i llavors somio que la màgia per fi m'ha trobat i que falta poc perquè el príncep em vingui a salvar.


*******


Dreta davant del mirall, tota nua,
escric versos sobre el meu braç
i dibuixo arbres resseguint les venes,
que somriuen regats per la pròpia sang.


*******


Duia una nina petita lligada al turmell. Els peus, descalços. Va fer una calada mentre entreobria la porta. Si algú si hagués fixat, hauria vist la seva mirada a través de l'escletxa. Però ningú va adonar-se'n. Una altra calada. Va apropar els llavis al pany, fent que el fum sortís a través d'aquest. Tampoc ho va veure ningú. Sospirant, va fer una última calada, i va llençar la cigarreta al terra amb deixadesa. Al tocar-la amb el peu descalç per apagar-la, va deixar anar un crit molt dèbil. La nina del turmell va ballar. S'assegué. Entrava un raig de llum per l'escletxa de la porta. Va encendre's una altra cigarreta. Fumava inclinant el cap enrera, tot emplenant l'habitació de fum. I aquella humitat bruta sota els peus. A fora, va sentir unes veus. Va aixecar-se de cop, per mirar a través de l'escletxa, però el so ja s'havia fos. Es deixà caure al terra, i va buscar més tabac. Dins el cartronet quedava una última cigarreta, que va caure a terra a l'intentar agafar-la. Es va quedar mirant-la mentre s'anava empapant d'aigua i es desfeia mica en mica.


*******


Vaig provar de cridar, però la boca se m'omplia d'aigua, que intentava expulsar amb un nou crit. Parpellejant, m'adonava com sobre cada pestanya hi tenia una bombolleta que s'hi aferrava, i a cada nou crit mut, més bombolles em passaven per davant dels ulls, mentre pujaven amb calma fins a la superfície. Sacsejava els braços, però el que quedava de les mànigues del vestit, s'entortolligava a les cames, fent encara més inútil el forcejar. Veia el blanc de la tela onejant entre les bombolles que em continuaven sortint de la boqueta. M'empassava litres d'aigua a cada nova alenada, però no n'era prou conscient com per arribar a prémer els llavis, i mentre lluitava desesperada, m'anava enfonsant cada vegada més, fins que em vaig deixar vèncer i vaig cloure els ulls. Al cap d'una estona, vaig topar contra alguna cosa, i a l'obrir els ullets, vaig veure com l'aigua del meu voltant era plena de la sorreta que havia aixecat al tocar el fons. Vaig moure una mica les manetes i els peuets, però tot va ser en va, i vaig restar allà quieta. A mesura que passaven els dies i els peixos per sobre el meu cos d'infant, la sorra em cobria, mica en mica, fins que vaig quedar totalment soterrada, i vaig crèixer i em vaig fer una nena, una noia, una dona, una vella.


*******


Caminava darrere una noia.

I s'ha girat, i m'ha mirat.
I s'ha girat, i ens hem mirat.
Els seus ulls i els seus llavis tremolaven
i els meus ulls i els meus llavis tremolaven.
Els seus ulls morats i els seus llavis inflats
semblava que volien dir-me que l'ajudés,
i els meus ulls i els meus llavis tremolaven,
i esperava sentir-li dir que l'ajudés, per ajudar-la.

Però no he fet res,
Ella no ha dit res i jo no he fet res,
i he accelerat el pas
perquè el semàfor es posava vermell.
No he esperat per si em deia que l'ajudés
perquè el semàfor es posava vermell.

I un cop a baix, al metro,
m'he convertit en un d'aquells cossos buits que em creuo constantment,

Però és que..
.. què havia de fer?