Personatge misteriós

Entre cançons de Raimon i les paraules desgastades d'un tal Hemingway, passàvem les tardes davant el finestral, desxifrant jeroglífics, creats pels seus dits, sobre l'alè dels vidres. El temps s'esfumava suaument, i submergit en aquella bombolla de pell clara vaig passar els moments més tendres de la meva existència.

Fotons de llum van cegar els meus ulls repentinament, i entre plors vaig començar a descobrir tristes siluetes, que es dibuixaven a la meva retina en forma de gargots ennuvolats. Estava surant, no notava el mínim contacte a la pell i vaig tenir la sensació que aquells moments eren els primers passos del que anava a ser la resta de la meva vida.

Allà la vaig conèixer, tal com l'havia imaginat. Els seus ulls desfeien la meva mirada i m'enterraven en una abraçada sincera i tendra, de la mateixa manera que les seves mans m'havien acariciat abans de conèixer-la cara a cara. Llavors se'm va apropar i em va xiuxiuejar a l'orella una cosa que no vaig entendre fins passat un temps. Allò era nou per mi, encara em quedava tota un vida per davant.

Els meus primers dies van ser durs, aquells que s'acostaven a mi, em miraven expectants buscant un estúpid somriure en els meus llavis. Jo els responia alegre i juganer i els hi deixava anar una rialla fugaç i complidora, pròpia d'un autèntic artista del mim.

Ningú creia que aquell cos era meu i de ningú més, tots resseguien les meves faccions buscant-me qualsevol semblança amb ella, la primera dona que va aparèixer a la meva vida, i també amb ell, el primer home que van enfocar els meus ulls després d'haver abandonat la meva petita bombolla de pau.

EL NARRADOR ÉS (reixén ed tabaca ódan nU)