Personal i transferible (sobre comentaris i comentaristes)

Personal i transferible ( SOBRE COMENTARIS I COMENTARISTES)

Com gairebé tots els anys, hem fet una eixida curta a Albarracín. Desemboirar-se, 'escampar el poll' -com diem per aquestes terres-, prendre alguns apunts per pintar -junt a l'escriure, una de les altres dèries del temps del qual puc disposar lliurement-, passejar per llocs no acostumats, entrar en contacte amb una natura fora de l'habitual, i amb una altra forma de veure la vida, turisme a banda, són els motius que ens hi porten/condueixen/animen.

I, en tornar, una "visiteta" a RC, per no perdre el costum. I per fer valdre uns dels propòsits per aquest anys: continuar donant-vos la llanda. I veure quina ruta o senderol havia seguit aquella 'intervenció provocativa?' . I , mireu per on, en donar miradetes aquí i allà -pel fòrum i pels autors-, i adobat amb d'algunes idees prèvies, ha anat formant-se aquest escrit entorn els comentaris.

Consulte definicions en diccionaris, per si vaig errat. I em trobe al Fabra -antiquat (com jo) i normatiu (jo, algunes 'normes' me les bote)- a l'entrada 'COMENTARI': "Remarca, observació que té per objecte explicar, il·lustrar o criticar el sentit d'un escrit, llibre, etc." I familiarment remet, en exemples textuals, a altres significats, que pel cas que ens ocupa,són obsolets.
El "Dicccionari Català-Valencià-Balear, el meu benvolgut Alcover-Moll - per molts, l'obra cimera de la lexicografia catalana, Coromines a banda, que tracta altres aspectes- diu: "Judici o conjunt de judicis, expressats de paraula o per escrit, encaminats a explicar, il·lustrar o criticar una obra literària o d'altre ordre intel·lectual.// Judici sobre la qualitat de persones, coses o accions."
I el "Diccionari General" de Ferrer Pastor, que m'és més pròxim en geografia i temps, explica al mot 'COMENTARI': "Interpretació donada a alguna cosa//Conversació sobre persones o coses".

Ara, fem una mica d'història. A més del fet de la llengua, van ser la diversitat i la pluralitat - de llocs d'origen, de competència escrita, d'interessos, de parèixers, ...- el que va fer que m'hi 'apuntés' farà pel març vinent aproximadament tres anys, a RC. I de que hi segueixa estant ‘en actiu'.

Vaja per endavant, el present escrit no és cap pretesa justificació personal. Ara, si hi ha algú que opine que sí ho és, està en el seu perfecte dret, que no li negaré. Tot el que segueix és simplement l'explicació d'un punt de vista, d'una opinió, que potser no és sols pròpia, ans bé compartida. Ningú està en possessió de la veritat. Millor dit, no crec que hi haja sols "una veritat", I si existeix, no està a l'abast de nosaltres, pobres humans. Sempre he pensat que Déu ens guarde -i m'he mantingut ben apartat- d'aquells que tenen "certeses" i "veritats" absolutes i úniques.

Arribat ací, si esteu d'acord, continueu amb la lectura. Si no combregueu amb la idea, l'autor us aconsella abandonar i no perdre el temps.

Per mi, un comentari - referint-nos a RC- és una visió subjectiva, personal i momentània, més o menys elaborada, en la qual un lector -mascle o femella- opina entorn un relat, fent ús de d'intel·lecte i de l'emoció -o a l'inrevés- dintre un temps i un ambient determinats. O determinants, moltes vegades.

He defensat, sempre, que els comentaris seguiren aquesta òptica: visió personal, conscient i volguda. I veraç! Ni menys elaborats, ni menys. Ni més llargs, ni més curts. A favor o en contra. I he defensat, sobretot, que NO TOTS siguen a favor, perquè tots els relats no en són mereixedors. Que no tot siguen flors i violes; que no tots el comentaristes posen l'autor/l'autora allà pels núvols! Que cal dir -escriure- de vegades, que allò no 'xifla'. O que no acaba de convèncer. Però tampoc 'posar a parir', com han fet alguns, sense escrúpols.

He defensat que a tothom no li agrada el mateix. Que així com les persones som diferents unes d'altres físicament, també ho som en altres aspectes. I no som tots iguals en percepcions i gustos. Perquè si a mi m'agrada l'arròs caldós, no tinc perquè fer-li'l menjar al veí; i si al veí li agrada l'arròs a la cubana no té perquè fer-me'l empassar, si em fa oix. (I no és cap poblet de la Garrotxa).

I cadascú fent -dient i escrivint- el que sàpiga i puga. Que no tots hem tingut estudis. Que no tots tenim la fluïdesa verbal necessària ni la forma d'expressar fidelment -sense trair-nos- les nostres emocions, els nostres sentiments. Com afortunadament fa pensar una amiga, no tots tenim la cultura suficient, ni la sort d'haver fet carrera, ni hem estat a facultats universitàries, ni posseïm la intel·ligència, ni la dedicació, ni la capacitat per fer comentaris amb totes les formalitats 'formals'- i em perdonareu la redundància- que un 'comentari de text' requereix. Fixeu-vos, però que a RC es parla simplement de "comentaris", sense cap afegitó.

He defensat uns comentaris lliures. I ací "lliure" vol dir simplement expressar allò que pensa i sent el lector quan acaba de llegir i copsa la lectura. A pèl! Sense cap convenció. Honestament. Sense prejudicis i sense perjudicis. En conill! Sense ocultació de personalitat. Crítics quan correspon. Però també - per què no?- de "tarongina" i "mel de romer", quan siguen del nostre gust. I tant s'hi valen els de tipus escarit i simple de "M'agrada", "No m'agrada", "Ni fu ni fa"; com si es tracta d'un apunt d'aproximació al conjunt del relat -com faria un pintor impressionista-, o siga una exhaustiva i elaboradíssima dissecció del text digna d'un cirurgià en una autòpsia -"Quan més sucre, més dolç"!-. Qualsevol és vàlid. Aquell que és adulador, reforçador de l'elogi, els que fan pensar en l'absurd de "sóc el/la millor de tota la colla aquesta..." Però també aquell que no és un afalag, o no compleix els requisits d'una "politesse" mal entesa. I d'aquesta darrera classe no abunden a RC.

Defense la lectura i l'escriptura per a tots. I els comentaris diferents i diferenciadors. Defense que tots tenim el dret a escriure, a llegir, a opinar. I com he dit abans, fer comentaris del tipus que siguen. I si es centren al tema, millor. I si no pixen fora test, millor encara! (Que exemples en trobareu, d'aquestos últims de 'descentramenta' i 'pixera'!)

Crec en els tallers de creació i tècnica literàries, i en els comentaris a "priori" entorn un text, per millorar-lo, en assenyalar-li les coses positives i negatives, en donar dreceres, camins a seguir. Tinc els meus dubtes, però, dels comentaris posteriors a un relat acabat i penjat. I faig la pregunta als autors: quina validesa té per un escrit, fer un comentari "a posteriori"? Potser per això millorarà la tècnica del narrador? Millorarà l'afer narratiu? Es produirà el miracle? Hi haurà revelació divina per als pròxims relats? Positivisme, xicones i xicons! Ara, si hi ha relataires als quals els fan ‘paper efectiu' per millorar, benvinguts siguen els comentaris! I quan més extensos, millor!

Resumint.

Que he fet comentaris afalagadors? Ben clar! Quan pertocava! Que en continuaré fent? I tant, si m'agrada el text!
Que he estat crític alguna vegada? També! Que no he perdut mai el respecte degut a la persona? Ben clar i alt! Que he tingut queixes ocasionals i transitòries? Sí.
Que s'ha mantingut dintre uns límits 'civilitzats'? Sempre, per la meua part.
Que la crítica no ha estat tot el "constructiva" possible? Potser també. Opinions hi ha per a tot. Ara, em remet a les definicions del mot COMENTARI als diccionaris.
Que he dit sempre el que pensava? I clar! I amb totes les lletres! I no me'n penedesc!
Que alguns em consideren una de les 'ovelles negres' del ramat de RC? I què? (L'important és l'esser, no el color).
I que la bona o mala educació i els bons costums no van lligats a un "sí, buana" sempre.
Per tant, continuaré com fins ara.

Ara, no mai protestaré per una opinió diferent a la meua. Totes són vàlides.
Ni m'ofendré pels comentaris adversos. Admetré que el/la comentarista tenen la seua raó per haver-ho fet. Cadascú és un món.
I tot això perquè sóc partidari de les llibertats personals. Perquè sóc conscient que la llibertat d'expressió ens ha costat molt d'aconseguir...

Aquesta és la meua opinió. Sé positivament que n'hi ha d'altres diferents, allunyades i fins i tot contràries. Jo les respecte, encara que no les comparteix.

Seguiré participant. Continuaré donant-vos -seguint amb l'exemple del menjar- un plat d'arròs al forn de tant en tant. Alguns el trobaran horrible, d'altres mediocre, uns quants gustós i si hi ha algú que ocasionalment es xupla els dits, millor que millor! I seré feliç en qualsevol dels suposats anteriors.

I acabe reivindicant una màxima d'un escriptor al qual admire, Gianni Rodari: "Tots els usos de la paraula per a tots. No perquè tothom siga escriptor, sinó perquè ningú siga esclau".